T’has enganxat a mi buscant el sol, creient que aquí hi trobaries vida. Mes aquí sols l’ombra t’espera; l’ombra que és l’anunci del teu amarg destí. Ara? Ara que has gastat la saba d’aquella jove alzina per arribar a mi, és ara quan t’adones que has fugit en va de la nit? Has vingut a caure als meus braços i saps perfectament que un cop t’hagis begut la meva sang, quan l’esmolada dalla decideixi que és la meva hora i vingui a arrencar-me del que sóc, vindrà a buscar-te a tu també i juntes ens convertirem en pols. Sí, preciosa heura sense entranyes; buscant l’escalfor de la vida t’has topat amb el gèlid tacte de la mort.
Pseudònim: Didalera