El silenci de l’habitació va aconseguir paralitzar els seus pensaments. Únicament hi havia al centre una taula i dues cadires. Les seves parets fredes i un trist color gris era l’únic que acompanyava el mobiliari. Escoltava el ressò de la seva pròpia respiració i els batecs del seu cor eren constants i ferms. Mai hagués imaginat estar asseguda en un lloc com aquest. Va intentar posar les mans damunt la taula però el dolor als canells ja era gairebé insuportable. La porta es va obrir lentament. Va entrar el mateix home que feia tan sols uns minuts l’havia portat fins allà. Es va acostar cap a la taula, la va mirar i va deixar una fotografia. Ella va observar la imatge detingudament. Era una jove parella: ell noi portava una petita maleta i la noia un preciós ram de roses vermelles. Va intentar recordar on els havia vist abans.
Vanjor78