Ja n’hi havia prou. Prengué el nadó entre els seus braços i enfilà cap a la roca més alta. A l’altra banda hi havia la llibertat. També la incertesa, però confiava que alguna tribu nòmada l’acolliria i se l’enduria ben lluny. Una enorme mà l’aturà. Va sentir que l’agafaven pels cabells i la llançaven a terra amb extrema violència. Protegí amb el cos el seu fill de l’impacte. I veié amb horror com ell brandava el bastó un cop més.
Va fer ús de tot el valor que havia atresorat els darrers mesos i obrí la porta cap a la llibertat. La mala sort, però, va fer que ell tornés abans d’hora de la feina i es trobessin cara a cara. Ella va veure que desviava la mirada cap a la maleta. Després, ell li clavà una empenta i la llançà al terra del menjador. Tancà la porta darrere seu i es tragué el cinturó del pantalons. Tornava a dur el de la sivella enorme i massissa. Altre cop.
Pseudònim: Nemo