Fa molt i molt temps, tant que fins i tot els més vells no ho recorden, una colla de nens va trobar un camí alegre i segur que els duia del poble a l’escola. Al principi hi passaven quatre, però poc a poc, any rere any, més i més nenes i nens feien drecera per aquest màgic camí, que creuava fàcilment la riera i els portava entre flors i cultius, farigola i romaní, cada matí cap a escola.
Vet aquí que pares i mares també començaren a passejar amb els més petits pel camí, i així més i més gent del poble en gaudia, tot passejant el ca, o els més agosarats fent jogging.
Un bon dia, quan els nens feien vacances, el camí s’entristí i se’n va anar. Ara, quan arribi el dia de tornar a escola, per on passaran tots aquests nens, fills i germans de tots els nens que, al llarg de vint anys de la meva memòria han passejat i corregut, a peu i en bicicleta pel camí que ja no hi és?
Si algú en té notícia, per favor digueu-ho ben alt, a molts ens agradaria tornar lo a trobar!
El Caminant