| Una nit trista, plou, fa fred, se’n va el llum… Ell i jo sols a casa, al sofà, amb una llanterna per veure’ns i esperant a que torni la llum. Un crit provinent del pis de dalt ens fa venir calfreds. Amb por, pugem a mirar què passa. Al cap d’un moment, una ombra passa corrents per davant nostre, sobresaltats ens donem la mà molt fortament. Segons més tard, un soroll passa per darrere nostre. La seva mà cau, em giro, ell estès a terra amb sang pel pit i l’assassí emmascarat darrere. Mentre ploro començo a córrer, al cap d’un moment un ganivet em travessa l’esquena. Adolorida, caic a terra. Ponche |