Griselda va obrir l’aixeta i va escampar les sals de bany i els pètals de rosa; tot seguit va encendre les espelmes i el sàndal. La música chill-out va crear la atmosfera relaxada que tant anhelava; es va prendre un parell de aspirines. La bata de setí negra va relliscar suaument fins els seus peus. Va tancar els ulls; lentament la seva ment es va relaxà del caos laboral, amorós i familiar; va gaudir de les sensacions de l’entorn.
El so del telèfon la va treure del seu sopor, no se n’havia recordat d’agafar el aparell sense fil; va sentir una esgarrifança, l’aigua havia disminuït de temperatura; es va posar el barnús; quan va anar a despenjar el mànec del aparell, el telèfon va deixar de sonar. De tornada al quart de bany, se’n va adonar, que el terra estava sent envaït per l’aigua; un líquid vermellós cobria les rajoles; el seu cos mort romania a la banyera.
PSEUDÒNIM: MORGAN BLUE
Te sumerges rápidamente en la historia, que da un giro tan inesperado que tienes que volver a releerla. Es increíble lo que cabe en tan pocas líneas. Me ha encantado.