| Tenia un problema d’insomni. M’aterria tant quedar-me adormida que m’havia arribat a passar dies sense aclucar els ulls. Durant aquells últims set mesos, el somnambulisme m’havia arrabassat la vida; els panys barrats i les claus amagades no havien estat cap obstacle per a la meva jo dorment, i més d’una vegada havia retornat a l’estat de consciència enmig del carrer, amb el perill esquivant-me. Ho vaig entendre tot aquella matinada d’abril, xopa per la pluja, sense jaqueta ni paraigües, quan vaig reconèixer la porta que tenia davant. Tan sols uns segons abans m’havia aconseguit despertar i havia pogut discernir, gràcies a la llum tènue dels fanals i la lluna, que a la mà tenia l’anell comprat quan l’estiu ja s’acomiadava. I allà era jo, davant de casa seva. Amb un anell i una pregunta. Robin |