Començava el dia malament. Mai havia sigut supersticiosa però just aquell matí, al posar el peu descalç al terra i sentir la fredor intensa de la rajola, va comprendre que tot aniria malament. Va recollir-se el cabell sense esma, com desestimant qualsevol possibilitat de tenir un dia feliç. A fora el carrer respirava un aire fred i humit i els núvols es projectaven amenaçadors sobre les cases. I a sobre plourà!- exclamà enfadada. El fred de la rajola. El fred del carrer. El fred s’havia instal·lat dins seu. Va pujar al bus trista i va seure al costat de la finestra, amb el front recolzat al fred del vidre. Com si així volgués acabar de submergir-se en el glaç d’aquell dia. De sobte la ràdio del bus va fer ressonar More than words, la seva cançó preferida. I la veu dolça de la periodista que convidava a escoltar-la trencà el gel. Aquell prometia ser, sens dubte, el millor dia de la seva vida.
Sol d’Agost