Les paraules són abelles, que volen per aquí i per allà buscant el néctar de noves imatges.
Treballen nit i dia, i amelen als llibres, a la ràdio, pel mercat, pels carrers…
Entren al rusc de la meva ment i busquen la cel.la on deixar el seu regal, per alimentar la abella reina, la meva ànima, amb el més dolç recull que han trobat pel món. LLavors, jo jugo amb elles, les combino, les penso, les pronuncio, les intercanvio, les regalo…i desprès les deso amb molta cura, cada una al seu lloc.
Però aquest any les abelles només han trobat carrers buits, portes tancades… Fan massa brogit, moren en sentir-se presoneres. Les cel.les perden el seu ordre i de vegades, costen de trobar. No m’enrecordo on les he desades.
Somio una altra primavera, una nova esperança i deixar-les volar lliures.
ROMANÍ