Les gotes de pluja lliscàven pel vidre de la finestra. La Maria escoltava distreta el tic tac del rellotge de paret mentre contemplava el carrer buit i lluent i el verd intens de les fulles dels arbres, que en qüestió de quatre dies havien omplert les branques, buides en començar el confinament. Ella ja ho sabia, que li agradava estar-se a casa, tot i que de vegades li pesaven les parets i els records.
Però, ves per on, un bon dia la veïna de dalt, si, aquella que no li va agradar quan va arribar, no sap ben bé perquè, li va trucar per oferir-se “per si li cal qualsevol cosa”. Ara unes taronges, ara el pernil dolç i les pastilles, són ara com néta i àvia. Alba, vols un tros de mona? fa temps que no en feia cap…i corda i cistell, un tros de mona amb ou de xocolata fent de torna, cap dalt
Pseudònim: Elisabeth Blacksmith