| La noia mira el senyor que li han triat perquè comparteixi la seva vida i se li escapa una llàgrima. La mare li ensenya el vestit que lluirà al casament, el mateix que va portar ella i també l’àvia. Encara té unes setmanes per aprimar-se i entrar dins d’aquella peça tan especial per a la família. Arriba “el gran dia” i el vestit sembla haver encongit, és impossible celebrar la boda. La cerimònia s’ajorna, els convidats marxen i la núvia somriu davant del pastís, disposada a menjar-se’l tot sencer. Clara |