A la presó. Tancada.
Voldria tenir la clau que em donés la llibertat, voldria volar ben lluny i atrapar la lluna per convertir-la en blanca flor de nit.
Somnio amb l’impossible, perquè ser presonera és un imant per imaginar. Hi ha temps per tot, per pensar, per observar amb lupa cada segon de la vida.
Enyoro ser lliure. I quan temo que es converteixi en un mar de desencís… sona un mòbil. I em desperto en el seient de l’avió, que amb les ales ben esteses fa camí al paradís.
Mar Àrtic