Tot canvia en un instant

No vaig saber què dir-li.
Em vaig quedar parat, mirant el meu reflex a la finestra, mentre ella s’allunyava carrer enllà per no tornar mai més.
Silenci.
El buit.
I aquella estranya sensació a la panxa que duraria dies.

Només algú

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *