Per la tarda, quan estic passejant al meu gos, els carrers estan deserts; no hi ha ninguna ànima. Solament em trobo alguna persona fent el mateix que jo: passejar al seu gos. Els que ens governen es l’únic que ens permeten; bueno, això i anar a comprar per menjar.
Un dia, vaig sortir al voltant de les vuit del vespre. I anava rumiant en les meves cosas quan de sobte vaig sentir aplaudir. Vaig aixecar el cap i a una balconada hi havia uns avis aplaudint. Al costat, va sortir una parella amb un nen i una nena que s’hi van afegir. I aixì fins que gran part del veinat estava en els seus balcons picant de mans. Jo no sabía qué pasava i quan vaig arribar a casa els hi vaig preguntar als meus pares: “Aixo es perque tots volem donar les gracies els hospitals que curen a la gent que esta infectada pel coronavirus”.
Pseudònim: TPP