Mai m’hauria pogut imaginar que la paraula amor signifiqués tant i tan poc alhora. Va buscar el llibre què, dos nadals abans fou el seu regal d’amic invisible. Aleshores no li va fer gaire il.lusió, no compartia cap d’aquelles “bestieses” de com sentir-se millor o de com buscar la felicitat quan sembla que tot se’t gira en contra. Però ara, potser li venia de gust una mica de positivisme èxtra. Es va preparar un tè, es va acomodar al sofà i va començar el titual de “tarda de res, però amb molt de tot”. Sospirà, si, sabia que quan obrís les tapes, destaparia la caixa de Pandora. primera frase: Agraïda pels qui són a prop i amb una mirada ho saben tot. Suficient per començar o… per acabar. Els records es van anar posicionant, desitjaven ser els protagonistes d’aquella tarda de diumenge. I ella i les seves llàgrimes van deixar-se endur.
Pseudònim: Vanjor