Es deia A i era vocal. La primera de totes, la que amb el seu so obria i tancava l’harmonia. B, en canvi, era bateria, i sempre havia sigut la sèptima nota, un si. Juntes i amb bona lletra van començar una banda. Fins que va arribar C, cantant i compositora, capaç de seguir el compàs com un tic-tac, i B va passar a ser la segona opció, el pla B. La segona lletra es va sentir minúscula mentre C era el centre d’atenció. A seguia els excessos de C al peu de la lletra. Sortia fins al final del dia, de cada festa, de cada gresca. Però res no l’importava perquè tenia la seva vitamina C, que la feia el triple de feliç com unes piles triple AAA. Però D va voler començar un duo i com un naixement miraculós van passar d’ a.C. a d.C. Sense A van treure un CD i abans que A pogués conèixer a la segona vocal, la E, va arribar F per dir-ne l’última paraula. Fi.
Pseudònim: Smurf