Obro el word, la pàgina és en blanc. Intento anar ràpida, les paraules s’atropellen dins el meu cap.
Esborro, escric, torno esborrar, intento ordenar.
Giro la mirada cap a la terrassa, just al racó on a tu t’agradava estar, allà on el sol aguanta fins l’últim raig, la teva cadira es buida i jo et recordo allà, llegint tranquil, relaxat…
El dia és ple de llum però no em fa vibrar. La tristor m’omple l´anima, encara et trobo a faltar i se m’esborronen les lletres, quina ràbia em fa….
I no és que avui et recordi més que altres dies, és que no et vull ni et puc oblidar.
Eres el meu equilibri, la meva serenitat…,eres el meu amic, el meu company…Tu eres el cervell i jo la creativitat… I és que tu Gigi, tu eres la meva altre meitat!!
Al llit, al sofà, a la taula…, a tants llocs he hagut d’ocupat el teu forat…, i és que no vull girar-me i veure que ja no estàs.
Però camino, i camino endavant… i tu ets al meu costat… Allà on siguis guarda’m un lloc…, per que estimat Gigi, et trobo tant faltar!!
Pseudònim: TATI