Sóc una nàufraga als ulls del món. Els meus orígens cada cop són menys visibles i no tinc destí. Però tinc un somni. He caigut i m’han llençat tantes vegades, que el mar ha esdevingut el meu bressol i la meva llar. Ja no anhelo que em rescati cap vaixell. I la illa on vaig anar a raure després d’un esforç titànic, es va inundar. Les ones no són ni bones ni dolentes, em dic sovint, no van amb mi, les deixo passar; i si vénen encrespades, no m’hi rebel·lo. Quan ha passat la tempesta, sento les seves carícies i, en romandre surant, copso el meu domini sobre la superfície, i tot l’horitzó se m’obre de bat a bat; sóc lliure. I en saber-me lliure, m’oblido de la meva condició de nàufraga, i em dono pau. I la pau em fa justícia i em dóna força… I la força, poder per seguir somiant. I quan m’entrego al meu somni, només pot ser perquè em sé lliure.
Pseudònim: Ànimalliure