Després del fred hivern, any rere any, esperava amb la il·lusió d’un infant, l’arribada dels meus veïns. Per l’abril, arribaven del Senegal, amb l’esperança de tornar al seu cau, al seu niu. Aquest any però, només trobaren pols, pedra derruïda, i unes gegantines màquines en lloc de la seva casa acollidora…On aniràs ara estimada oreneta? On és la vila amb el teu niu fet de fang? Per què la modernitat i el progrés s’emporta el caliu etern de la teva llar? Jo et faré un niu perquè a casa meva sempre tindràs el teu refugi.
Pseudònim: Àngel Genís