Fa mesos que no rep notícies de ningú. Mira per la finestra i veu com la neu ho cobreix tot. Es fa un cafè ben calent i encén la televisió. Unes línies grises i blanques li certifiquen que l’antena s’ha tornat a trencar. Ara no pot sortir, fa massa vent. Es despulla i es posa dins del llit, amb un llibre a les mans i tot el temps del m… un cop a la porta el fa espantar. Surt del llit, es posa la bata i va cap a la porta. L’obre i s’ha de fregar els ulls per convèncer-se que ho està veient bé. Al llindar, una noia sense roba es frega els braços, blavencs, morta de fred. Quan veu l’home, somriu i perd el coneixement. Ell la tapa amb unes mantes i la fa entrar en calor. Al dia següent, el temporal de neu haurà afluixat, la noia haurà desaparegut i, al llindar de la porta, l’home hi trobarà una rosa blanca com la neu.
Pseudònim: Fryluka