Sabia que tothom la buscava, una sola paraula però amb un poder immens, suficient per fer desaparèixer la màgia. Jo, l’única coneixedora del seu gran secret, ell, rei d’un misteriós món ple de històries fantàstiques, personatges temibles i mil raons per voler ser conquistat. Aquell nen impenetrable, tenia un regne als seus peus difícil de governar; un drac majestuós, cavalls tant ràpids com el vent, ogres i tempestes que a ulls del petit rei indicaven la fi d’aquell fràgil mon. No era una tasca fàcil però era seva, només seva.
Obro els ulls, m’agafa fort de la mà, avui no vol entrar a l’escola. El paper amb el maleït diagnòstic, aquella paraula que avui tothom estava esperant: autisme, doblegat a la meva butxaca. L’acaricio indecisa…encara no.
Perseguim amb la mirada l’avió de paper que fuig buscant el misteriós regne on tothom és rei i lliure.
Pseudònim: Oli