Em giro a mirar per la finestra i en pocs segons abandono la sala on em trobava. N’he sortit volant en un dels meus habituals passeigs de migdia. Exploro terres llunyanes tot somniant visitar-les algun dia. Recorro camins pels que només els imaginadors caminem. Volo per sobre els caps de tothom observant com fan la seva vida.
Poc a poc però començo a alentir el meu vol, ja és hora de tornar. Amb més penes que alegries travesso la finestra que fa pocs minuts m’ha obert una via cap a mons fantàstics però que ara m’obliga a tornar a la petita presó que és el meu cervell.
Un cop dins torno a l’avorrida realitat que en aquest moment consisteix en números incomprensibles escrits a la pissarra tot desitjant que sigui demà per poder tornar a volar al migdia.
Pseudònim: Lyra
Bona tarda Lyra,
Mai hagués cregut que el jovent pogués escriure amb un lèxic i amor tant profund.
Felicitats,
Artur.
Que dolent, no tens futur Lyra
tota la rao
Molt bonic .Segueix treballant aixi.Felicitats
Molts anims !!! Endevant
MOLT GUAY LYRA…..SEGUEIX VOLANT I ARRIVARAS LLUNY….
Molt bonic Lyra Felicitats ets una gran escriptora!
Mola be
Molt ingeniòs. El vol és un grau de llibertat.
No estic d’acord.
Fantàstic i Real al mateix temps
Myu bueno
Felicidades
Herve
com aquest microrelat sigui el guanyador ja podem dir adéu a la bona literautra
Continúa así llegarás lejos felicidades
Uaaauu impresionant!! Éts una genial escriptora, tots els ànims!
Geniaaalll!! Felicitaaaaaatsss
Molt bo Lyra.
Muy bueno .