Llavors, cavaller i drac van donar-se la mà per tal de segellar el pacte que acabaven de fer. Tots dos sortien guanyant. El drac deixaria de representar el paper de dolent i podria fer aquell viatge a Escòcia (on hi tenia els pares) que portava temps esperant. Per altra banda, Sant Jordi seduiria per fi la encantadora princesa, que fins al moment no havia posat els ulls en ell. A més a més, de ben segur que el rei rebria amb els braços ben oberts el futur heroi, després de la (simulada) proesa. Tanmateix, hi havia un petit detall que el genet havia oblidat de mencionar al monstre: era al·lèrgic a les roses.
Pseudònim: Atrepsed
Molt original , m’agrada que no calgui la lluita per resoldre problemes . Solució inteligent en temps en el que es necessita molt sentit comú .
Grande Ed, sigue así
Molt bé !
Gran creatividad y visión alternativa, además de positiva, a favor del entendimiento, la concordia y la legítima focaliza con en los propios anhelos, en vez de poner las energías en luchas sin sentido.
El mejor!!!
Really amazing!
Muy bueno!!!
Muy bueno
Buenísimo!
Realmente sobrepasa todo lo establecido. Excelente.
No paris d’escriure sobre allò que t’agrada i no t’autocensuris mai!
M’encantaaa!!! felicitaaats! Molt original!!
Molt no. M’ha encantat
Si és molt creatiu. Segueix així. Espero q guanyis. Felicitats!!
No sé si guanyarás per vots (qui sap d’on venen…), però segur que guanyas per qualitat literària. Enhorabona.
Molt bé! Felicitats i que hi hagi molta sort
Molt bo el relat Roses!!
M’agrada el toc d’humor amb el que acaba. Enhorabona!!