En un petit poble al sud-est de Mongòlia on hi abundaven majestuoses plantes, grans arbres fruiters i sobretot vius horts, hi residia una vella comunitat amb un “modus vivendi” gens modern excepte un senyor del poble, era el sabi Mat, que intuïa que algo estava a punt de passar. Mat era un home de tercera edad que habia viscut moltíssimes experiències de les quals ha après molt. Vivia en unes condicions agradables i modernes metre que tota la resta de la població no utilitava els mateixos recursos, no pel fet de no eren coneguts, sino perque veien que no feien falta. Aquests cuinaven amb foc i vells ferros, menjaven d’ allò que la natura li proporcionava, aprofitant fins i tot les pells del gran ramat; era una vida plena d.aventures!
En mig d.una calorosa i humida nit, va arribar una gran ventisca que va arrassar tot el poble deixant viva nomès la casa del sabi Mat en la que tothom es va voler refugiar.
Nach Vila