Maleeix la seva dissort. L’ha deixat tirat el cotxe i no li resta bateria al mòbil. És mitjanit. Desesperat surt del cotxe i comença a caminar pel camí de muntanya. Tolls i fang, fa fred. Olor forta a humitat. Les sabates amb un pam de fang a cada sola; decideix tirar endavant. L’envolta la foscor. Un munt de sorolls el fan esglaiar. No veu res; només quatre pams al davant. Un mussol arrenca el seu vol; ell crida espantat. El camí es fa més estret i una branca el fa caure a terra. Xop i tremolós avança. En aixecar el cap veu una llum al final del camí. Comença a córrer exasperat. Cau, però s’aixeca ràpidament. Una casa vella. Pica a la porta. Una velleta el contempla amb cara inexpressiva. Demana quedar-se a dormir i li indica que pot estar-se a les golfes. El llum no funciona. S’arrauleix al llit estret, la finestra s’obre i es tanca sense cap ritme. Tremola de fred, tremola de por.
L’endemà era portada dels diaris locals: “troben un home mort en una casa de muntanya fruit del pànic provocat per la seva pròpia imaginació”.
Pseudònim: Lancelot