Un dia la flor va néixer en ple jardí .La flor va mirar al voltant seu. Veia que tot era molt bonic.
En el cel blau i havia nuvols de un color blanc pur com el cotó. La gespa del color verd com la maragda s’engrunsava amb el vent del matí. El sol d’un color taronga amb tocs de groc es
Semblava a una llimona del llimoner , llesta per caure. Va mirar cap el llac del darrere seu,
cristal.lí com la veritat , amb peixos de tota mena ,com un de un color vermell com una poma,
altre de un color platejat i brillant com un mirall, altre d’un color com l’or molt bonic i enlluernadora … Va mirar al bosc amb arbres de colrs verds clars i foscs , arbres mes alts i baixos, alguns amb bolets al seu peu i d’altres amb flors o matolls de colors vius…
Va pensarque la vida era preciosa, però va apareixer un noi i la va arrencar del sol i si la va donar a la seva mare.La flor es va posar contenta al saber que era útil per fer felicitat.
Pseudònim: Miquel Bifrost