Safari

El paisatge era meravellós. Jo somiava amb poder veure els elefants i les girafes. El pare també estava feliç amb aquella aventura; sovint em regalava un somriure i m’explicava alguna cosa dels animals o de les plantes que veiem per la finestra. La mare però, no s’ho passava tant bé; penso que estava cansada d’un viatge tan llarg, de les caminades, del sol… i, encara que no ho deia, diria que tenia una mica de por dels animals. Ens acostàvem a la zona més protegida d’aquell immens parc; cada cop les reixes eren més grans i ja podia veure els guardaboscos. I va ser justament allà, quan vam baixar de l’autobús i ens vam unir al nombrós grup que esperava veure els lleons, quan ho vaig sentir per primer cop: Refugiats! Llavors vaig deixar de saber en quin costat de la reixa estava.

Pseudònim: Naïm