– Olors de bosc i ametllers que floreixen, corriols ombrívols en fresques obagues, dossers de branques d’alzines, pins i heures que s’hi enfilen, racons humits d’on sorgeixen fonts i verdegen falgueres entre regalims de molsa… aquests records conservo d’haver caminat pels voltants de l’ermita de Sant Medir.
– I tu te’n meravelles, com si hi haguessis anat ahir per primer cop? Què és el que fa que hi vagis cada albada? Què hi veus o què hi esperes?
– És com un gran jardí prop de casa, un parc natural on m’agrada perdre-m’hi, que em tempta a buscar-hi nous camins que no he petjat mai encara.
Pseudònim: Medir.