El poble de lluents parets blanques, orgull dels seus vilatans, despertà un dia ple de grafits amb missatges d’allò més intrigants. Al mercat setmanal, als bars entre partida i partida de botifarra, a l’Ateneu, a la sortida de la missa fou el tema que preocupà tots els veïns. <<Segur que darrere hi ha d’haver per força algú de fora>>, assegurava la majoria. D’altres assenyalaren al poble del costat, envejós de la lluïssor de les parets. I no foren pocs, que de portes endintre, acusaren un veí un xic estrany que hi vivia a les afores. Durant dies no es parlà d’una altra cosa i semblà que no es parlaria de res més. Tanta era la seva preocupació. Però, un bon dia l’aparició dels operaris del poble rescabalaren la malifeta aprimant, això sí, l’esquàlid pressupost municipal. Per tant, el divorci d’en Roc i la Carmeta captaren ara l’atenció de la vila.
PSEUDÒNIM: El Perxeró