Li vaig escriure,…no va dir res, estava sorprès i jo també… Vaig sentir una escalfor a les galtes i un esglai i …un “check”, dos “checks” i “escribiendo…”, ara parava, “escribiendo…” de nou… però res. Li vaig robar la fotografia del perfil, parant atenció, la seva boca era perfecta, “seleccionar acción”, “galeria”, “establecer como fondo de pantalla”…. va contestar!… “kedem o kè???” El meu cor va començar a bategar, vaig escriure a l’Eli… vaig sortir a carrer, estava plovent, les roses, els llibres, la gent… i no podia deixar de mirar el whatsApp, em vaig entrebancar i em va relliscar el mòbil… i de sobte algú em va posar la mà a l’espatlla, era ell… el meu telèfon a terra va començar a sonar, era l’Eli -“…el mòbil…”- vaig dir jo, el mòbil va parar de trucar, deixant veure la foto robada al salva pantalles. Me’l va donar, no va dir res, va riure, i jo també, portava una rosa, el primer que va fer va ser besar-me amb aquella boca perfecta!
Pseudònim Rosa