La seva frustració és com un tros de roba que es va foradant, en cuses un forat i en surt un altre i així, a poc a poc es van posant els pedaços. Com una paret que cau i que cada dia s’ha de construir de nou. Reconstrucció del què, una vida de lluita per la igualtat, ha anat deixant pel camí; la recerca d’una fita encara impossible per les dones. Ara, però, sent a dir que el millor està per venir, i disposada a abandonar aquest victimisme, surt al carrer i es dirigeix al congrés de ginecologia al que l’acaben de convidar. Allà escoltarà com una vintena d’eminents científics, tots ells del gènere masculí, dissertaran sobre el part sense dolor, i amb les seves veus autoritzades, conclouran que parir és com un orgasme. I trista, inconformista i malhumorada tornarà a reconstruir aquella paret i a cosir aquells forats sense que la vida li doni treva.
PSEUDÒNIM: Guiomar