Des de la meva cambra, albiro els primers rajos de llum d’una nova albada. Com cada dia, s’inicia el trist despertar de la ciutat. Percebo la bonior dels transeünts atrafegats mentre m’acompanya la solitud i confegeixo mots… Retornen, de la missa matinal a la seva llar, els ancians devots acompanyats de l’amor divinal i la plenitud del dia. Mentrestant, segueixo reclosa confegint mots… Retornen, de l’escola a la seva llar, els infants famolencs acompanyats de l’amor a l’amistat i l’escalfor tardana. Mots… Retornen, de donar un tomb a la seva llar, els joves enamorats acompanyats de l’amor passional i el roig del capvespre. Més mots… Retornen, de la feina a la seva llar, els adults acompanyats de l’amor familiar i el cel adormit. Mots, mots i més mots… Ning,nang,ning,nang… Les dotze campanades han sonat i, doncs, el retorn d’un nou dia.
Pseudònim: Una mentida bella