| Explica la llegenda que fa molts anys, un dimoni va sortir de l’infern i se’n va anar a la terra a aterrir els seus habitants. Li deien el dimoni vermell. Alguns habitants explicaven que de nit es veien unes estranyes ombres, també deien que els objectes de les cases es començaven a moure, i el pitjor de tot era… que el dimoni posseïa a la gent. Cada nit se n’anava a una ciutat diferent a aterrir la gent. Tothom tenia por del dimoni vermell, fins que una petita nena, que es deia Kiara, va espantar el dimoni. El va espantar amb un sonall. I així va acabar la llegenda del dimoni vermell. Kiara Pérez |
Terror
| De sobte vaig sentir unes passes al costat de la cuina quan jo estava tan tranquil dormint al llit. Em vaig aixecar a agafar un tros de xocolata a la cuina i tota la cuina estava bavejada per un terrible monstre que s’estava cruspint tot el menjar que hi havia a la nevera i als armaris de la cuina. I llavors, quan em va veure, es volia menjar el meu cos. Li vaig donar una galeta de gingebre del meu germà que li van encantar, llavors el monstre en volia més i, quan se’m van acabar, va marxar per la finestra de la cuina. Pep |
Un Bon Final
| En Joan tenia un germà gran que es deia Bernat i per ell era molt pesat i molest perquè al Joan li agradava una noia de la seva classe que es deia Glòria, i el Bernat i els seus amics li anaven a la Glòria dient que si el Joan era guapo i que si li agradava. El Joan pensava que, com que el Bernat era un any més gran, potser també li agradava la Glòria, però en realitat només li preguntava si li agradava o no. Al final el Joan, decidit, li va dir a la Glòria que li agradava i li va dir que ella també.,i van viure feliços i menjant anissos. ‘023 |
A baixar el cap
| Apostats cadascú en una cantonada del llit, el veien cada nit pregar i dormir. Un cop van voler mostrar-se. El nen va trencar a cridar i la seva mare va intentar convèncer-lo que els monstres no existien. Ells van abaixar el cap, avergonyits, i van amagar la seva lletjor darrere les seves ales. ki ti pasha |
EL MAR
| El mar pot ser perillós, ja que és un lloc on només podem saber un 5% dels animals que hi habiten. El mar és un lloc tranquil, especial, diguem que és un lloc màgic; Si nosaltres poguéssim submergir-nos fins al final del mar on no hi arriba la llum, on ni la consciència humana pot arribar, podriem conèixer i explorar un món ple d’aigua totalment diferent del nostre. Un món on hi habiten criatures màgiques, on nosaltres els humans ens agrada passar moltes hores, sobretot a l’estiu. Ens agrada nadar, bussejar i trobar criatures noves. El que hem d’entendre és que elles viuen en el seu món igual que nosaltres en el nostre, això vol dir que hem de respectar-les. Cleo sertori ( h2o ) |
primavera
| A la primavera, quina alegria, quan tot es desperta, és com si estiguéssim en un dia de festa! Els arbres es vesteixen de fulles noves i les flors fan un ball amb ales grogues. El sol brilla molt fort i ens fa somriure mentre els ocells canten per sobreviure. Els camps es cobreixen de verd esperança i les papallones es dediquen a la dansa. Els nens sortim a córrer i a jugar, saltant i rient sense parar. La primavera és com un conte de fades, on tot és tant màgic que no veuràs persones enfadades. Cada dia és una aventura nova, quan la natura ens sorprèn amb la seva prova. Benvinguda, primavera amb tot el teu esplendor, que ens portis alegria i molta diversió! mini.chavez |
No tot és com sembla
| En una biblioteca d’un poble molt petit hi havia el llibre més penós del mon. Tot el país el coneixia i totom el trobava penós o pèssim, tothom menys la bibliotecaria, la bibliotecaria se l’havia llegit molts cops i deia que era el millor llibre i molt especial però ningú se l’havia llegit. Hi havia molts rumors que era el pitjor llibre del món , fins que un nen de 8 anys se’l va llegir i va pensar que era un molt bon llibre. Un dia la bibliotecaria es va creuar amb al nen de 8 anys i van començar a parlar del llibre. Al cap d’una estona van decidir fer-ne una còpia perquè així la gent el llegiria i s’adonaran que era dels millors llibres i no un llibre penós. Ki ti pushka |
EL MILLOR ESPORT
| El patinatge és un esport de molta dedicació, interès, esforç i sobretot sense frustració en el qual has de caure per a aprendre i continuar endavant. Si a la teva meta vols arribar, t’hi has d’esforçar, però si els teus somnis vols complir, els has de perseguir. Algú |
Series capaç de endinsar-te al cor de les persones?
| Doncs el Robert sí, i no sempre era gratificant. Aquell matí, darrere del taulell de la botiga de queviures, trista i desolada, la Carmeta s’esforçava per atendre la clientela. De forma inesperada, ell va connectar amb la seva sístole i diàstole… i va sentir que al seu cor hi habitava una gran tempesta. Ella, abatuda, va explicar-li atrafegadament que es trobava en procés de dol, ja que l’Àgata havia mort sobtadament a l’edat de set anys. Cada dia esmorzaven juntes, passejaven i gaudien de la becaina. S’estimaven amb bogeria. Trobava tant a faltar la seva alegria, era tan divertida! –Robert, et creus que cada nit abans d’anar a dormir em sembla sentir-la miolar? Paul Anderson |
El Dani
| El Dani sempre feia el ximple. Però un dia era a Cuba amb la seva família i quan anava passant un pont on hi havia un riu.Va veure que totes les persones estaven mirant pel pontEll va parar perquè volia veure el que hi havia, i quan va mirar va veure uns cocodrils, es va posar com un boig fent el ximple, va obrir el seu telèfon per gravar als cocodrils i d’un moment a un altre el telèfon li va caure al riu.La mare el va renyar i li va dir que havia de tenir més cura. Però el pitjor de tot és que el Dani encara és igual que abans. el Pepe |