| – Ep! Va! Lleva’t! No fotis més el mandra que farem tard a l’escola! – (silenci) – Ja t’has preparat la motxilla? Et poso l’entrepà i l’aigua a la butxaca petita i recorda que avui quan surtis del col·le has d’anar a casa l’àvia a dinar. Aprofita per fer els deures perquè després et vindré a buscar per portar-te a l’entrenament. M’ha dit l’entrenador que avui us fotrà canya perquè el partit del cap de setmana és decisiu. Ah, per cert, dissabte, quan acabeu de jugar marxarem a Girona a dinar a casa dels tiets que ens han convidat. Vaig a passejar els gossos i quan torni marxem. Trigo 10 minuts, i rentat la cara i les dents! I agafa’t jaqueta, que fa fresca… – Papa! Vols callar d’una *$%/* vegada! Que avui és diumenge! El trinxat de la Cerdanya |
Adéu
| Una nit trista, plou, fa fred, se’n va el llum… Ell i jo sols a casa, al sofà, amb una llanterna per veure’ns i esperant a que torni la llum. Un crit provinent del pis de dalt ens fa venir calfreds. Amb por, pugem a mirar què passa. Al cap d’un moment, una ombra passa corrents per davant nostre, sobresaltats ens donem la mà molt fortament. Segons més tard, un soroll passa per darrere nostre. La seva mà cau, em giro, ell estès a terra amb sang pel pit i l’assassí emmascarat darrere. Mentre ploro començo a córrer, al cap d’un moment un ganivet em travessa l’esquena. Adolorida, caic a terra. Ponche |
Caganer
| Un altre cop una fiblada de dolor al ventre. La botifarra i els ous d’aquell migdia no li havien sentat be. Ja l’havia avisat la Margarida que no s’endugués les sobres de la festa i ara guaiteu-lo, corrents per trobar un arbust entre els camps d’oliveres. Va trobar un racó amb poques branques per amagar-se, on la llum de la tarda no s’hi filtrava i, treiense la faixa amb presses, es va acotxar separant bé les espardenyes per no tacarles. Alliberant les molèsties va sentir uns crits d’excitació des del poble. Apartant les fulles va veure la gent emocionada corrent pels carrerons cap a les afores. Una misteriosa caravana d’exòtics estrangers s’acostava desde l’est i ell s’ho estava perdent. Sagutxu |
Pirata
| El capità seguia fent veure que repassava l’horitzó amb el llargavistes. De tant en tant mirava de reüll a coberta i veia la tripulació clavant-li la mirada, parats de braços creuats. Ja feia una setmana que haurien d’haver trobat el tresor i els seus homes començaven a fer comentaris desconfiats. Com els podria dir que havia perdut el mapa del tresor?! Havia sigut un accident. Maleïda tramuntana que se’l va endur volant per la finestra quan ell dormia la mona. Portava una hora fent veure que sabia per on anaven pero no podria enganyar-los gaire més. Just quan una gavina li tapava el sol va veure entre núvols un illa desconeguda. Perfecte, això li donaria uns dias mes de marge. Sagutxu |
Drac
| Sentia com s’acostaven a la cova les passes d’una nova presa. Aquest cop es tractava d’un home temerós i desorientat. Tant de bo fós molsut i li omplís la panxa durant una setmana. Utilitzant la llegendària magia telepàtica dels dracs, encisava a les preses per després engolir-les d’amagat, però últimament només enganyava grangers i viatgers que no tenien ni un gram de greix. Sentia l’olor d’argila fresca a les seves mans, segurament es tractés d’un terrisser i aquests tampoc solen menjar copiosament. Ja n’estava fart de capturar gent escarrencida amb la carn fina fins els ossos. Hauria de cambiar d’objectius i encantar algun humà més suculent. Un que tingués la carn tendra, jove i plena d’esperança. Una princesa estaria bé. Sagutxu |
El bosc maleït
| Fa molt temps, unes scouts van anar al bosc, peró una d’elles va anar al bosc de nit… Va veure una planta al terra, molt extraña, i quan va apropar-se, la planta lila es va ficar a la seva orella que va provocar que comences a balbotejar una cançó molt escalofriant Es diu que va contagiar a totes les demés scouts i qualsevol altre persona que hagi entrat, mai ha sortit Moltes persones han intentat entrar per veure si aconseguien a alguna supervivent, pero no va servir de res. Jo em dic Laura, la unica scout que va sobreviure, encara espero que algú em rescati, estic segura, pero encara escolto a les scouts, buscant-me barbotejant aquella cançó. Patata.888 |
Els gats
| Em vaig despertar per un soroll, era molt aviat, era un gat entremaliat que estava jugant amb les meves coses. Quan anava a fer-lo fora de casa, van aparèixer quatre gats més, em vaig enfadar i els vaig fer fora. Més tard vaig tornar al llit. Passada una hora vaig sentir molts miols de gats, i quan vaig baixar, vaig veure la casa plena de gats. Em vaig desmaiar. crispetes |
El gat zombi
| Un dia un nen estava amb el seu gat al balcó, jugant amb un ratolí de joguina. El gat va saltar per atrapar el ratolí, va caure des del quart pis i va morir. Amb molta pena, sobretot el nen, el qual dormia amb el gat sobre el seu cap, van enterrar-lo al cementiri d’animals. Set dies després, a les dues de la nit, es va sentir un plat trencant-se, la família es va despertar i va anar a veure què era. Entrant a la cuina, van veure al gat al costat del plat i tot i que els va semblar molt estrany, van posar-se contents. El nen va adormir-se amb el gat a sobre, com sempre, però aquella nit va ser diferent… Es va sentir un soroll, i quan els pares van entrar a la habitació, van veure al gat amb el nen sense cervell i el gat ple de sang. Arkas |
L’home més poderós és el savi i el feliç
| Fa molts anys va viure un guerrer que va conquerir un imperi a cops d’espasa, tothom pensava que era el millor conquistador. Només va haver-hi una persona que el va impressionar pels seus coneixements l’home que, quan el van desterrar va dir I jo us condemno a no sortir de la ciutat. El que li va dir a l’home més poderós de Grècia Aparta m’estàs tapant el sol. L’home que va fer dir aquell gran conqueridor “si no fos l’home més poderós del món, m’agradaria ser ell, un home que amb aventures tan divertides ens ensenya que no importen les coses materials ni com de poderós que ets, sinó que l’alegria i la saviesa venen de la pròpia vida. Xavi |
Treballes del que vols?
| “Si treballes en allò que t’agrada, no treballaràs mai més”, aquesta frase me la va dir un professor quan jo tenia nou anys. Sempre he pensat que he de treballar del que em doni els diners per viure. Aquesta frase em va fer reflexionar molt. Aquest professor de català em va contestar amb aquesta frase quan li vaig preguntar “per què ets professor?, si amb la teva edat et podries jubilar i viure feliç sense anar a treballar?”. La seva resposta em va ensenyar que si fas el que t’agrada mai et cansaràs, però les coses bones no són per sempre. Això m’ha fet prendre moltes de les decisions més importants de la vida, per exemple, quan vaig prendre la decisió de deixar anar a una amiga que no em deixava viure, em mentia, ens mentia a totes les noies del grup i era una mala influència. Quan vaig deixar anar aquella amiga li vaig comentar tot al meu professor, ell em va dir que havia fet la millor opció que tenia. Les bones decisions no sempre són fàcils de prendre, així que gaudeix cada cosa bona que et passa i amb les dolentes intenta no rendir-te mai. Emma Gilbert |