| Gaudir de la vida és com un ballarí que es mou al ritme de les emocions. És despertar cada matí amb un somriure i abraçar el dia amb gratitud. És apreciar els petits moments, com el sol acariciant la pell en una tarda d’estiu o el soroll de la pluja en una nit d’hivern. És saber estimar i ser estimat, compartir rialles amb amics i família, i abraçar les passions que ens fan sentir vius. Gaudir de la vida és viure amb intensitat, saviesa i amor, omplint cada instant de significat i felicitat. Paititi |
Per què em tractes així?
| Quan jo vinc, tu te’n vas. Quan jo jugo, tu deixes de passar. Quan jo parlo, tu te’n rius. Per què em rebutges? Si no t’he fet res! Som quasi iguals, només que jo no he nascut aquí. Tinc una altra manera de parlar, i un to diferent, però aquest no és motiu. Per què mires com si fos un extraterrestre? Per què em tractes com un animal? Jo full fer amics, però el teu odi em tanca portes. Per què quan m’apropo, tu corres? Com si fos una amenaça. No m’insultis, ni em peguis, que no soc cap monstre. T’ignoraré, però el mal continua… L’observador |
ARA SANT CUGAT
| Migrar. Viure a Sant Cugat és un regal que m’ha fet la vida. Migrar. No oblidar d’on venim. Però alhora adonar-nos que a tot arreu hi ha història, cultura i persones que val la pena conèixer. Animar-se a provar sense prejudicis tot el que és possible. Aprendre català sense por d’equivocar-se. Migrar. Tornar a mirar el món amb els ulls d’un nen. Tot és nou per a ells. Tot és nou també per a mi. Ara, gràcies, Sant Cugat. ARBRE |
Saudade
| Parlem poc de la saudade que sentim de la família. “Saudade” és una paraula brasilera que vol dir trobar a faltar algú. És una forma bonica de demostrar amor o fins i tot d’expressar que t’agrada una persona i la vols veure una altra vegada. Mentre fem nous amics i sortim de festa, oblidem la saudade per una estona, però quan arriba un aniversari o un simple dimarts a la nit i és el teu sol, en moments senzills, es percep i s’entén què és la saudade. D’una broma que només tu i la teva germana entendríeu. De com se sent l’abraçada del teu pare. De l’olor del menjar de la teva àvia… Malauradament o no, em conforto en les noves llengües, en les noves cultures, en els nous dimarts a la nit. Malauradament o no, trobo nous motius per sentir saudade. Clara Ventura |
Duelo
| Sin siquiera saberlo me despedí, te fuiste y me quedé con la mirada detenida en lo que sería el último ápice de amor que recibí. Sostuve el vacío en mi pecho como si en algún momento lo hubiera habitado un corazón. No supe darle cabida a otro distinto, solo contemplé un duelo entre felicidad y tristeza al seguir habitando un lugar que ya no te conocerá más. 27 |
Encara no
| Encara no tinc paraules. Potser en algún lloc amagades a la meva lengua, les paraules que encara no se estan dormint. Cal treure les paraules que vaig aprenent porque em fan pesigolles a la boca. Son paraules inquietes anb ganes de coneixer el mon. Anomenar, organitzar l’experiencia, donar un sentir concret i tancat al present i mentrestant la vida volent manifestar-se tota salvatge. Mechi |
¿Soledad?
| Solo, así me siento. Siento que la soledad cada día se apodera más de mí. El saber que mi gente cercana en un futuro no estará me produce cierta tristeza, e incluso incomodidad. Estoy perdido en un mar de personas, que yo, desde mi punto de vista, veo que están acompañados y no aparentan lo que yo siento. Pero luego pienso: ¿Esto es verdad, es lo que verdaderamente sienten o es una máscara? En ocasiones tengo la sensación de que mis días pasan sin compañía, sin alguien con quien expresar mis sentimientos, pero luego reflexiono profundamente: en el fondo, no estoy tan solo. Mis pensamientos se contradicen, entonces ¿Cuáles son los verdaderos? Severin |
Tengo que salir
| -Buenas noches, pequeño. Tu abuela se quedará otra vez contigo, vale? -Pero mamá, no puedes salir esta noche- dijo el niño con la mirada triste y asustado -Por qué hijo, porque?- preguntó la madre – mamá, no lo sabes?, el monstruo -Que monstruo?- preguntó confundida -Si, el monstruo, ayer encontraron dos cadáveres en el lago – Hijo deben ser imaginaciones tuyas, como puede haber un monstruo? -Mama, ya lo han visto varias personas. Dicen que es como un perro gigantesco, negro como el carbón, que te puede matar con sus enormes garras, con sus colmillos afilados y con su mirada paralizante… -Son solo rumores que cuenta la gente- dijo evitando la luz de la luna – ahora duérmete, que tengo que salir, te quiero. perro swift |
il·lògic
| Hi havia una vegada fa molt temps, al planeta Terra hi havia un vuitè continent del cual mai no n’hem sentit a parlar. El continent era anomenat “giravoltats” Tot era il·lògic. Era tan il·lògic que les paraules per definir-les es van eliminar. Hi havia una nena que era totalment normal i lògica. Ningú l’estimava perquè era diferent. La nena va anar creixent sent cada vegada més odiada. El seu únic amic va fer milions d’intents perquè fos il·lògica, però no ho va aconseguir. Amb el pas del temps, el rei la va conèixer i la va trobar magnífica i així va fer que tots s’adonessin del mal que li havien fet i finalmenrt la van acceptar. “L’´harmonia desfà odis”. Wilson |
La Vida a Sant Cugat
| Sant Cugat, terra de tranquil·litat i qualitat de vida Poble de molta cultura i educació De poder econòmic i de força A Catalunya Sense oblidar els seus avis que ens van portar fins aquí. On, a la tardor, els arbres omplen els camins de fulles I a la primavera les flors ocupen tots els llocs A l’estiu hi ha una Plaça Octavià plena d’ alegria Amb un Monestir que ens porta aromes del passat Una gran Ciutat amb una sensació de petitesa El Pi d’en Xandri que carrega la història a Collserola Exemple de resistència i lluita ambiental A prop d`una Torre Negra envoltada de nens amb las seves bicicletes Un poble amb una seguretat sense comparació De portes obertes i que rp bé a tothom amb parcs per totes les direccions De barris vells i nous, en un contrast encantador Tot… A un pas de Barcelona Edu |