by - 0 comments

Mi nuevo YO

Amaneces nueva, iluminada, sintiéndote especial.Parece que tu “yo” anterior se ha perdido en tu última imagen soñada. Te sientes extraña con tu nuevo “yo”, pero la sensación no es desagradable.Todxs hacen el mismo ruido pero tú no los escuchas igual. Ya no lxs quieres igual.Ya no necesitas cuidarlxs como antes, ya no necesitas complacerlxs como antes. Tú eres tu prioridad, tu nueva ilusión, tu futuro, tu nuevo proyecto.Lxs demás van detrás.Pronto se darán cuenta que eres otra. Preguntarán por ti, por la persona que fuiste, por el “yo” que conocieron. Pero ya es tarde, ¡se fue!¿Qué te pasó aquella noche? ¿Con qué soñaste? Será fácil de contestar.Es la vida.Cumplí 50.

Marakira

by - 0 comments

Estranya Solitud

I de sobte et sents sola. Una solitud dura, diferent i estranya. Una solitud que et provoca vertigen i una certa angoixa.I de sobte la vida et dona un cop, un bon cop, els teus pares ja no hi són, se n’han anat persempre. Aquella casa on tornar, aquella llar on et rebien amb els braços oberts, on sempre eresesperat, volgut, hi anessis guanyador o perdedor, aquella casa ja no hi és, no existeix, se’n vaanar amb ells. Ets orfe….i és que sents que ningú t´estimarà com abans, ningú et trucarà com abans, ningú hi serà comabans. Ningú mai t’esperarà amb tant d’amor. Mentrestant, estimarem, trucarem i esperarem els que encara hi són o vindran.

Tuki

by - 0 comments

Very lost

When I was ten years old , one day of summer I went to the supermarket with my mum . We were doing some shopping , and at one point my mum asked my to go for orange juice. When I came back to the place I agree to meet with my mum, I started to talk to her. When she turned around , I realized that the person I was talking to it was not my mum , in reality this girl was called Amelia . She helped me to search my mum , finally we called my mum with the supermarket speaker , and when she found me she was scared and happy and finally we went to home together.

Butterfly

by - 0 comments

El banc del parc

Cada tarda, la Maria seia al mateix banc del parc. Era el seu racó preferit des de petita. Des d’allà, havia vist els estius plens de rialles, les fulles de la tardor ballant amb el vent i els hiverns freds amb nens jugant a tirar-se boles i fer ninots de neu.
Ara, amb els cabells blancs i el cor ple d’històries, mirava els infants que corrien pel mateix camí on ella havia jugat. Somreia. La vida canviava, però aquell banc sempre era allà, testimoni de tots els seus records.
Un dia, una nena va seure al seu costat i li va somriure. La Maria va entendre que el temps passa, però la felicitat es troba en els petits moments que es repeteixen.

Lluna de paper

by - 0 comments

RITU DE LA PRIMAVERA

Lluís caminava pels carrers del casc antic de Sant Cugat, quan de sobte una aroma va envair el seu olfacte i va estimular tots els seus sentits. No ho podia definir exactament, però la imatge d’arbres amb fruites i flors va venir a la seva ment. Va seguir aquest perfum fins a arribar al lloc del seu origen: una pastisseria tradicional. La finestra de l’obrador estava mig oberta i d’allà sortia aquesta sensació meravellosa. Va entrar a la botiga i va veure un munt de pastes de full amb fruites fresques. Els colors van entrar pels seus ulls, les seves papil·les gustatives es van activar i el plaer anticipat va fer tremolar el seu cos sencer fins i tot abans d’assaborir-les.

Louis Aragon

by - 0 comments

Deu primaveres sense tu

Els arbres es tenyeixen de rosa, l’aire porta el record d’un sabó antic, i, de sobte, em retrobo pedalejant amb tu entre camps florits. Un neguit dolç, ansiós per les teves rondalles. «Una altra, àvia, una altra!», cridava. A vegades, emergien records d’un passat difícil, històries en suspens, com fulles al vent. Quantes preguntes sense resposta!
Enyoro les teves mans rugoses, escorça de saviesa, acariciant el meu cos febrós. El teu somriure tranquil·litzador, escampall de les meves inseguretats. L’aroma tendra de les teves abraçades, un jardí perdut.
Les tardes de confidències amb les teves amigues, plomes de gallina, mongetes tendres. Primaveres infinites, marcades pel cant dels grills, perseguint papallones.
Ara, silenci i memòria.
Cada margarida em murmura el teu nom.

La libèl·lula atrafegada

by - 0 comments

El perill de les metàfores

Alguna vegada havia sentit que escriure era semblant a cuinar, un havia de tenir una vaga idea de quin volia que fos el resultat però no fer-se gaires il·lusions que el producte fos exacte. En el procés podia cremar-se, o quedar molt salat, o simplement que la reacció no fos homogènia; el que a alguns els entusiasmaria, d’altres ho podien trobar horrible.
Em vaig posar fil a l’agulla, vaig pensar en un tema que m’inspirés en aquell moment, vaig obrir un nou document a l’ordinador, em vaig asseure recta i vaig respirar profundament. Vaig recolzar les mans al teclat, a punt per atrapar la inspiració, quan, de sobte, em va atacar una gana urgent inajornable que em va obligar a deixar-ho tot per a un altre moment.

Lucrecia Rius i Taulet

by - 0 comments

El Petit Heroi

El Francisco va néixer amb el cor al revés, una lluita escrita abans de començar. Amb només cinc dies de vida, els metges el van operar, amb les mans fermes i l’esperança delicada. El que va passar després va ser un miracle: ni una complicació, ni un retrocés.En un temps rècord, el petit heroi ja somreia des del bressol, mentre tot el sanatori en parlava. “És com si no li hagués passat res”, deien els metges, encara incrèduls.Avui, amb tres anys, corre, riu i abraça la vida amb un cor que batega fort, més fort que mai. Francisco, el nen que va desafiar el destí, segueix sent un superheroi sense capa, però amb un cor de tità.

La mare del petit heroi

by - 0 comments

Clue undercover

I’m the Police chief of Toronto. Recently a very we—known thief has been stealing from different stores. Yesterday night I played a videogame, which represented all of the criminals robberies and two more that hadn’t happened yet. I thought it was nothing until the next day the first one happened in the exact place, it said. I immediately called my troops and secured the second one. It was correct, an hour later, he appeared and we captured him immediately.

Eye Falcon

by - 0 comments

Vis à ma place

J’ai 13 ans et je ne survivrai sûrement pas jusqu’à mes 14.J’ai une maladie rare, même unique, personne n’ose dire le nom à voix haute, ils préfèrent l’ignorer faire comme si tout est normal, comme si ma vie n’était pas en danger constantement.Mais le pire c’est que personne ne peux rien faire, ni les docteur, ni moi, ni personne, on peut juste espérer que les bactéries prendrait son temps à dévorer mes organes.J’ai écrit cette lettre car je veux laisser une trace derrière moi, car je veux qu’on se souvienne de moi.Alors toi qui lis cette lettre, toi qui a toute ta vie devant toi, vis pour toutes les secondes que moi je n’ai pas pu.

Lavanda