Hi havia una vegada, en un petit poble, en el qual a tots el habitants els hi agradava llegir, una biblioteca. Era una biblioteca inmensa a la que tots acudien quan shavien acabat els seus llibres.

Però va arribar el dia que tots shavien llegit els llibres de la biblioteca. Llavors un noi, de nom Jordi, va decidir anar a buscar més llibres. Al dia següent, va emprendre el seu camí. Va buscar i buscar però no va trobar més que els llibres que ja s’havia llegit. Va tornar al seu poble, tot ple de llàgrimes i desesperat, i va començar a escriure el que li havia passat durant el viatge. Aquesta història la va llegir la seva mare, la qual li va donar a la seva amiga, i aquesta, al seu marit… i així fins que tot el poble la va llegir.

En Jordi, en adonar-se’n, va veure la solució al problema i va començar a escriure històries, i així va tornar l’alegria el seu poble.

EL MESTRE DE LES LLETRES

Hi havia una vegada a la ciutat  de Sant Cugat un grup terrorista que per nom portava l’atmella Vermell. El seu cap era de Lleida i s’anomenava Lluís.La resta dels components de la banda eran en Joan el Pau el nico i en Ramón. 

En un lloc molt llunya estaba en Fedor , Rus de 15 anys.Ell tornava a casa del colegi cuan a la porta de casa estaba un home gran i gros anomenat Joan.En Joan va parla amb els seus pares per comprar la casa per dos milions de euros.El fedor ba intanta aturaro pero els pares haven firmat el castigaren.En Fedor enfadat va veure una cosa ven extranya. 

El home anomenat Joan es va caure de cap per avall i s’obri el cap.Inmadiatament un gos el tirà a terra i un cotxe l’atropellà. 

ABDE EZZALZOULI

Hi havia una vegada una família que tenia una casa d’estiueig que mai hi anaven. Quan va arribar l’estiu van decidir anar-hi el dia del aniversari del pare.

La mare va voler fer-li una festa sorpresa amb tots els seus amics i va pensar en fer-li un ensurt on estarien els convidats quan entrés a la cuina. Llavors va decorar tota la casa amb brutícia i pols per donar la impressió de por perquè estava en males condicions. Aleshores, quan la família va arribar, el pare es va quedar sorprès de tota la porqueria que hi havia.

De cop i volta va obrir la porta de la cuina, on estaven els amics, i es va portar tal ensurt que es va quedar bloquejat. Veure tants amics seus era una bogeria perquè, pels diners, no va poder fer una festa en tota la seva vida.

ALÍ BEI

Hi havia una vegada un nen que es deia Angelot. Un dia, anant al col·legi va trepitjar un objecte de forma triangular i es va transformar en un àguila i va sortir volant pel cel. 

Un cop alçat el vol, va sobrevolar el seu col·legi mirant com els seus companys entraven a classe preparats per  un dia  molt avorrit,  però a ell li esperava un dia especial, segons ell creia. 

De sobte totes les seves esperances van caure a l’aigua  i va caure al terra tornant a ser l’Angelot normal a l’aula de la seva classe. Per ell el dia va ser com tan d’altres però amb una sola excepció: l’ experiència d’haver estat un àguila durant uns minuts. 

THE WISEST

Hi havia una vegada, un ocellet que vivia molt lluny d’aquí,

vivia als Estats Units. Aquest ocell era tan petit que quan

dormia els llençols li anaven tan grans que s’ofegava

cada nit. Un dia pel matí l’ocellet va anar a buscar menjar

pels seus germans i germanes. Quant va anar a agafar el fruit

va vindre una àguila i sal va endur a un lloc molt enfosquit,

li va dir que havia de anar a buscar una poma daurada sinó

els seus germans moririen, el va deixar anar i va anar corrent a agafar i

buscar la poma daurada. El següent dia va arribar a casa a casa i va veure

que els germans estaven morts, va anar a la cova de l’àguila amb la poma.

ALBERT DURÀ

Aquell vespre en Harry esperava al seu amic per anar a passejar una mica per Sant Cugat.

Caminant, van veure una gran estructura, per no dir-li edifici, era el Monestir. Els va cridar molt l’atenció, no només per la seva bellesa, sinó també pel seu volum, així que van entrar-hi. Mai no havien entrat, doncs ambdós no eren catòlics. Allà estaven fent una celebració, molt estranya per alguns, molt coneguda per altres: la Missa. Però aquella no era una Missa qualsevol, era la Missa del vespre de Nadal. Mirant després a una plataforma elevada del nivell del terra, veieren a un home de negre matar a un altre vestit de blanc, l’abat.

Al instant escoltaren a un gall de ferro cantar.

AGAPITO PERSIANA

Mateu, un nen problemàtic de dotze anys, va anar a la casa de la seva àvia amb els seus amics rebels que no els hi agradaven els gats. Sempre que veien un, anaven corrents cap a ell per matar-lo. Justament a l’àvia del Mateu l’hi agradaven molt els gats, era com els seus millors amics, fins hi tot, els donava el menjar amb cullera. El Mateu i els seus amics, van entrar a la casa de la seva àvia i van veure a l’àvia amb un gat, van anar tots corrents per a matar el gat, però l’àvia es va posar davant del gat per a defensar-lo. Els nens van tirar a l’àvia i l’hi van trencar la cama, els nens no es van adonar i van agafar el gat i el van matar. Però els nens es van adonar que estava molt malament allò que havien fet, i ara quan veuen un gat, els hi donen llet i peix amb cullera.

RAFPOP