| Un altre cop una fiblada de dolor al ventre. La botifarra i els ous d’aquell migdia no li havien sentat be. Ja l’havia avisat la Margarida que no s’endugués les sobres de la festa i ara guaiteu-lo, corrents per trobar un arbust entre els camps d’oliveres. Va trobar un racó amb poques branques per amagar-se, on la llum de la tarda no s’hi filtrava i, treiense la faixa amb presses, es va acotxar separant bé les espardenyes per no tacarles. Alliberant les molèsties va sentir uns crits d’excitació des del poble. Apartant les fulles va veure la gent emocionada corrent pels carrerons cap a les afores. Una misteriosa caravana d’exòtics estrangers s’acostava desde l’est i ell s’ho estava perdent. Sagutxu |
Pirata
| El capità seguia fent veure que repassava l’horitzó amb el llargavistes. De tant en tant mirava de reüll a coberta i veia la tripulació clavant-li la mirada, parats de braços creuats. Ja feia una setmana que haurien d’haver trobat el tresor i els seus homes començaven a fer comentaris desconfiats. Com els podria dir que havia perdut el mapa del tresor?! Havia sigut un accident. Maleïda tramuntana que se’l va endur volant per la finestra quan ell dormia la mona. Portava una hora fent veure que sabia per on anaven pero no podria enganyar-los gaire més. Just quan una gavina li tapava el sol va veure entre núvols un illa desconeguda. Perfecte, això li donaria uns dias mes de marge. Sagutxu |
Drac
| Sentia com s’acostaven a la cova les passes d’una nova presa. Aquest cop es tractava d’un home temerós i desorientat. Tant de bo fós molsut i li omplís la panxa durant una setmana. Utilitzant la llegendària magia telepàtica dels dracs, encisava a les preses per després engolir-les d’amagat, però últimament només enganyava grangers i viatgers que no tenien ni un gram de greix. Sentia l’olor d’argila fresca a les seves mans, segurament es tractés d’un terrisser i aquests tampoc solen menjar copiosament. Ja n’estava fart de capturar gent escarrencida amb la carn fina fins els ossos. Hauria de cambiar d’objectius i encantar algun humà més suculent. Un que tingués la carn tendra, jove i plena d’esperança. Una princesa estaria bé. Sagutxu |
El bosc maleït
| Fa molt temps, unes scouts van anar al bosc, peró una d’elles va anar al bosc de nit… Va veure una planta al terra, molt extraña, i quan va apropar-se, la planta lila es va ficar a la seva orella que va provocar que comences a balbotejar una cançó molt escalofriant Es diu que va contagiar a totes les demés scouts i qualsevol altre persona que hagi entrat, mai ha sortit Moltes persones han intentat entrar per veure si aconseguien a alguna supervivent, pero no va servir de res. Jo em dic Laura, la unica scout que va sobreviure, encara espero que algú em rescati, estic segura, pero encara escolto a les scouts, buscant-me barbotejant aquella cançó. Patata.888 |
Els gats
| Em vaig despertar per un soroll, era molt aviat, era un gat entremaliat que estava jugant amb les meves coses. Quan anava a fer-lo fora de casa, van aparèixer quatre gats més, em vaig enfadar i els vaig fer fora. Més tard vaig tornar al llit. Passada una hora vaig sentir molts miols de gats, i quan vaig baixar, vaig veure la casa plena de gats. Em vaig desmaiar. crispetes |
El gat zombi
| Un dia un nen estava amb el seu gat al balcó, jugant amb un ratolí de joguina. El gat va saltar per atrapar el ratolí, va caure des del quart pis i va morir. Amb molta pena, sobretot el nen, el qual dormia amb el gat sobre el seu cap, van enterrar-lo al cementiri d’animals. Set dies després, a les dues de la nit, es va sentir un plat trencant-se, la família es va despertar i va anar a veure què era. Entrant a la cuina, van veure al gat al costat del plat i tot i que els va semblar molt estrany, van posar-se contents. El nen va adormir-se amb el gat a sobre, com sempre, però aquella nit va ser diferent… Es va sentir un soroll, i quan els pares van entrar a la habitació, van veure al gat amb el nen sense cervell i el gat ple de sang. Arkas |
L’home més poderós és el savi i el feliç
| Fa molts anys va viure un guerrer que va conquerir un imperi a cops d’espasa, tothom pensava que era el millor conquistador. Només va haver-hi una persona que el va impressionar pels seus coneixements l’home que, quan el van desterrar va dir I jo us condemno a no sortir de la ciutat. El que li va dir a l’home més poderós de Grècia Aparta m’estàs tapant el sol. L’home que va fer dir aquell gran conqueridor “si no fos l’home més poderós del món, m’agradaria ser ell, un home que amb aventures tan divertides ens ensenya que no importen les coses materials ni com de poderós que ets, sinó que l’alegria i la saviesa venen de la pròpia vida. Xavi |
Treballes del que vols?
| “Si treballes en allò que t’agrada, no treballaràs mai més”, aquesta frase me la va dir un professor quan jo tenia nou anys. Sempre he pensat que he de treballar del que em doni els diners per viure. Aquesta frase em va fer reflexionar molt. Aquest professor de català em va contestar amb aquesta frase quan li vaig preguntar “per què ets professor?, si amb la teva edat et podries jubilar i viure feliç sense anar a treballar?”. La seva resposta em va ensenyar que si fas el que t’agrada mai et cansaràs, però les coses bones no són per sempre. Això m’ha fet prendre moltes de les decisions més importants de la vida, per exemple, quan vaig prendre la decisió de deixar anar a una amiga que no em deixava viure, em mentia, ens mentia a totes les noies del grup i era una mala influència. Quan vaig deixar anar aquella amiga li vaig comentar tot al meu professor, ell em va dir que havia fet la millor opció que tenia. Les bones decisions no sempre són fàcils de prendre, així que gaudeix cada cosa bona que et passa i amb les dolentes intenta no rendir-te mai. Emma Gilbert |
El dimoni vermell
| Explica la llegenda que fa molts anys, un dimoni va sortir de l’infern i se’n va anar a la terra a aterrir els seus habitants. Li deien el dimoni vermell. Alguns habitants explicaven que de nit es veien unes estranyes ombres, també deien que els objectes de les cases es començaven a moure, i el pitjor de tot era… que el dimoni posseïa a la gent. Cada nit se n’anava a una ciutat diferent a aterrir la gent. Tothom tenia por del dimoni vermell, fins que una petita nena, que es deia Kiara, va espantar el dimoni. El va espantar amb un sonall. I així va acabar la llegenda del dimoni vermell. Kiara Pérez |
Terror
| De sobte vaig sentir unes passes al costat de la cuina quan jo estava tan tranquil dormint al llit. Em vaig aixecar a agafar un tros de xocolata a la cuina i tota la cuina estava bavejada per un terrible monstre que s’estava cruspint tot el menjar que hi havia a la nevera i als armaris de la cuina. I llavors, quan em va veure, es volia menjar el meu cos. Li vaig donar una galeta de gingebre del meu germà que li van encantar, llavors el monstre en volia més i, quan se’m van acabar, va marxar per la finestra de la cuina. Pep |