| Entonces una vez más te encuentras frente al papel; bolígrafo en mano y un montón de ideas que esperan a ser finalmente plasmadas en tu lienzo. Pero no llega a suceder. Por más que lo intentas, por más tiempo que te encuentres sentado frente al escritorio las palabras que quieres expresar no surgen, como una pluma carente de tinta. Entonces es donde te das cuenta de lo increíbles que son los escritores al poder superar aquel bloqueo que les impide hacer brillar sus mejores obras, obras que de no haber salido de aquel espacio en la cabeza de su artista jamás hubieran visto la luz de un bello día. Zenma |
La guerra
| Hi ha nens innocents, que s’ han quedat sense pares, sense sostre, sense col·legi, amics… Però el més important: Sense il·lusió. Només pel seu color de pell, religió, idees, nacionalitat… Els problemes se solucionen amb guerres en comptes d’ amb paraules. La ràbia ha segrestat els seus cors i la injusticia la resta del cos. L’ ànima ha desaparegut. La seva innocència pot tornar! Som a temps per canviar les coses. Podem fer que tornin a brillar els ulls de tots els nens que l’ havien perdut. Mai és massa tard per canviar, si cadascun de nosaltres canviem, al món hi haurà pau i justícia. MAE |
Les Étoiles Naissantes de l’Âme Brisée
| Dans la lueur mourante du crépuscule, elle se tenait là, immobile, les yeux fixés sur l’horizon lointain. Les souvenirs affluaient, comme des vagues caressant le rivage de son esprit. Chaque brise semblait murmurer son nom, réveillant les échos d’un amour perdu dans les méandres du temps. Mais au milieu des ruines de son cœur, elle trouva la force de sourire, car elle avait appris que même les cendres peuvent donner naissance à de nouvelles étoiles. Farigola |
Progrés
| Por. Els veig arribar a través dels barrots. Obren la porta. Pànic. Em subjecten amb força i em treuen a l’exterior. Bramo. Xisclo. Em retorço. Una punxada a la carn. Em desperto. Mal de cap. Calfreds. Desorientació. M’adormo. Em desperto. Por. S’apropen. Reculo. Passen de llarg. Ara li toca a un altre company. M’espanten els seus crits. M’arrauleixo en un racó. Marxen. Sento un soroll. Por. Tornen a ser aquí. Obren la porta de barrots. Preocupat. Veig que l’agafen i que el treuen. No es belluga. Sembla només un ninot. Dolor. Anoten alguna cosa en uns fulls. -Un altre intent fallit –sospira l’investigador principal mentre deixa el conillet d’índies damunt la taula metàl•lica. -Sí. Ho haurem de continuar provant. Roc |
Una cuestión de dragones
| —He oído que tenéis un problema con un dragón. —Considerado uno de los caballeros más valientes de la región, proyectaba la voz con tanta fuerza que hacía retumbar hasta los cristales de la posada. —Ah, sí —respondió con alegría el hombrecito que lo atendió—. Bueno, no tenéis que preocuparos más, lo tenemos entretenido jugando al parchís en la parte de atrás. ¿Os apetece algo de beber? ¿Cerveza, vino, una infusión de hierbabuena? Invita la casa. Birdie |
El llibre
| Tot va pasar una nítida d’horrors causará per un terrible llibre. Tot va començar quan un comerciant ambulant va dedicar oblidat un llibre.Un vagabund el va obrir i va ser posseït.Una nit al carrer es va veré un llum estrany va inundar les carrers,i un ser va sorgir del llum matant i asustant a la gent.tothom menys un nen corria amunt i avall ,el nen pres pel pànic no es podía moure quan l’esser el va veure,es va apropar,i va descubrir que nomès era un nen innocent. I no se sap ben bé com l’esser va desapareixer en el llibre per sempre més A.P.M |
Sola
| Estic sola des de fa un parell dies. Totes han desaparegut. En aquest camp de pelfa verda ens van abandonar ara fa unes setmanes. Érem unes 3000. Unes més rodonetes, d’altres amb panxes més cap endins. Em costa recordar d’on veníem, només recordo foscor, amuntegament, silenci… Un dia va arribar la llum, ens encegava, vam ser llençades en aquesta superfície verda i ens van començar a separar. Algunes estàvem enllaçades, i ens arrencaven per posar-nos en extrems oposat. Jo soc on totes som més aviat blanques. Cada dia desapareixien entre 6 i 12. Fins fa un parell de dies, que estic ben sola. I de sobte m’agafen, m’encaixen i formo part d’un puzle de 3000 peces del “Fantàstic Món submarí”. Pit-roig |
El petit aneguet
| El aneguet es trobava sol en mig del mar ,…i bé, us preguntareu què és això, doncs això és part d’una història que va començar tal que així. Un assolejat matí de primavera una família d’ànecs va sortir a fer un tomb per un bonic mar, quan de sobte una núvols negres van arribar i va començar una forta tempesta. Els ànecs van intentar amagar-se, però un, el més petit, és va perdre entre fortes onades. La familia va haver de refugiar-se i esperar que amainés la tempesta per amar a buscar a l’aneguet perdut. Quan el van trobar el aneguet es trobava sol en mig del mar, plorant perquè no sabia no era, però en veure la seva família se’n va anar content a retrobar-se. Cristina |
Per Sant Jordi, pot ser possible
| Avui sí, avui pensaràs en mi, i em regalaràs un ram de flors, d’aquelles tan maques, amb colors ben vius i olors penetrants com cristalls. Avui canviaré el meu pentinat, i em posaré ben elegant. Avui, dia de Sant Jordi, esperaré la teva trucada. Avui, el miracle es pot produir, perquè tot és possible, per molt extravagant que sembli. Però, no és prou prodigiós estar vivint sobre una esfera que dóna voltes en un univers immens i misteriós? I, no ho és el fet que bategui el cor, segon a segon, sense distracció? Doncs, que em tinguis present, potser pot arribar a succeïr. Donem via lliure a la imaginació, i concentrem-nos molt en el nostre desig. Per Sant Jordi, dia de llibres i roses, de gent engrescada que omple els carrers, aquest desig es pot arribar a complir. No hi haurà un altre dia com aquest en tot l’any, perquè les paraules es fan tan fortes com la pròpia vida. Un dia de màgia, de somnis, d’amors impossibles que, misteriosament, es fan realitat. Somiem. Dana |
La meva pell
| Visc en una pell que em va petita, i fa olor a suor. Cada tarda la rento i l’estiro i encara em va petita. La olor no marxa. Shal14 |