The Imaginary Lover

I used to be a great skydiver and always hopped on the plane and started doing my work as usual,-but one day I asked my self-Am I falling or am I flying, am I living or am I dying?, but I could never figure out what type of feeling I felt in me. I always loved the view of seeing very few birds chirping and the sunrise shining towards my face. Then I saw the Eiffel Tower. Once I landed on the Eiffel Tower, I enjoyed the city until someone threw a can at me and then I realised that I was in Vegas. I woke up and it was just my imagination.

Digger

Sedante

Desperté con un grito distante. ¿Uno más o uno menos? Alguien fue encontrado y yo sería el siguiente. A mi escondite solo entraba un poco de luz. Era necesario moverse, antes de ser la próxima presa…Un crujido detrás mío: ya estaban aquí. Me arrastré lentamente a un rincón para observarlos: tres criaturas humanoides con brazos alargados, piel cubierta de escamas blancas, y negras pezuñas en lugar de pies. Alrededor del cuello cada uno llevaba una serpiente coral y en sus manos un frasco verdoso para derretir la lengua de sus víctimas antes de despellejarlas.Me falta el aire, creo que me han visto. Se hacen llamar doctores y susurran que tome mi medicación.

Paola Granville

El nas de pastanaga

Una nena va construir un ninot de neu al desert! Li va posar un nas de pastanaga però el pobre es va desfer i la nena es va quedar sense ninot. Al cap d’una estona s’ho va repensar i va construir un ninot de sorra. A migdia se’n va anar a dinar i quan va tornar el ninot havia perdut el nas! la pobre va començar a buscar-lo sense èxit. Després, li va preguntar al ninot i ell tot avergonyit li va dir que se l’havia menjat, que tenia gana. La nena va començar a buscar per la cuina fins que va trobar una altra pastanaga i li va posar al ninot de nou i així ell va estar feliç!

Swiftie

Un canvi inesperat

Una vegada hi havia un home que es deia Pere que caminava per la muntanya. Un dia mentre caminava li van començar a fer mal les cames. De tant en quant li passava, però aquell dia era com molt més intens. Quan ja tornava li van començar a sortir pèls del cul, i li va sortir una cua! i després unes altres cames! Un cop va arribar al poble, els va contagiar a tots! Eren centaures! I podien pensar però actuar com cavalls! Però dues setmanes després tot el poble va deixar de tenir la cua i les cames extres i tots es van entristir, més en Pere, donat que sempre havia somiat en ser un centaure!

Swiftie

Duelen por dentro

La lluvia parecía diferente esta vez. Salí de casa y ya la primera gota fue como un puñal por la espalda. Pero no era lo peor, cada gota, al golpearme me hacía recordar cada insulto, cada mala pasada, cada humillación que había hecho hasta ahora, entendí que por fuera no dolía, pero por dentro corroía. Entré otra vez a casa y me quedé pensando, no lo hacía como broma, lo hacía por un odio interior que no conocía.

Jimmy White

El crit de la tecnología

Em trobava dormint quan un so ensordidor em va desvetllar per complet. Em vaig llevar del llit d’un salt, atordida i espantada. Vaig baixar a la cuina, el so era més llunyà, però encara se sentia. Semblava una sirena. Vaig anar al saló a mirar per la finestra, tot semblava tranquil. Llavors vaig pensar en els nens, vaig pujar correntsa l’habitació. Tot i que allà el so era més fort, els nens dormien profundament. Vaig començar a acostar-me cap al so. Quan em vaig trobaral llindar de la porta de la meva habitació, el so esva apagar sobtadament. Allà es trobava el meu marit, amb el mòbil a la mà, que em va dir “la propera vegada apaga´l abans de començar a córrer per la casa”.

Lupita

Matí de diumenge

Aquest matí m’he aixecat pensant que volia escriure un relat.Però he decidit fer un passeig.M’he endinsat pels camps de Can Trabal: la masia, prats verds i flors acolorides… quines aromes!!He fet la volta sota el sol i he aprofitat per entrar al bosc: pins alts, frescor per tot arreu.Caminant, caminant m’he impregnat dels flaires de primavera, de la verdor dels prats, de la llum brillant i el cant alegre dels ocells. Quin gust!Així que he canviat el relat per un passeig…

Mar

Fantasma

Entre el abrir y cerrar de los cajones, y el movimiento anormal de mi armario, me llevaron a pensar que estaba loco. Hablé con un amigo, y me prometió que iba a librarme de los fantasmas, como yo los llamaba en ese entonces, y buscar el motivo por el cual se estaban manifestando.Me llevó a lugares en los que tenía recuerdos felices, y otros en los que me dieron ganas de morir. Fuimos al hospital, tormentos tenía yo de ese lugar, le pregunté a Billy, “¿Qué hacemos aquí?”Él respondió:” En este lugar, murió tu mujer, y tú más tarde también lo hiciste”. Al darme cuenta, giré la cabeza y la ví.

El fantasma de los relatos

La vaquita

Un sabio iba caminando con un discípulo por el bosque, allí vivían una familia que vivían de lo de lo que generaba una vaquita, ellos vivían con el agua al cuello. Entonces el sabio ordenó a sudiscipulo que la tirase por un precipicio, un poco confundido el la tiro.El discípulo decidió volver después de 5 años a ver a la familia y a pedirles perdón por lo de la vaquita, cunado llegó se dio cuenta de que eran ricos y la familia le dio las gracias por haber matado a la vaquita ya q sino seguirían pobres

Celda 710