| Hi havia una vegada en una galàxia molt molt llunyana, una nau tripulada per dos amics, Apol·lo i Jake. Que anaven cap a un món molt molt diferent. La raó era perquè el món s’havia acabat. Apol·lo i Jake van decidir traslladar-se a un món diferent. 3 anys abans Apol·lo i Jake estaven a la lluna de reconeixement. Quan va arribar l’hora de tornar, Jake i Apol·lo es van preparar per a un viatge llarg de dos dies. Quan estaven a punt d’entrar a l’atmosfera van veure que l’aire estava encenitzat, quan van baixar una mica més van veure que el món estava destruït, edificis caiguts cases esfondrades i cotxes aixafats van decidir anar a casa seva a veure si la seva família seguia viva Leo Lewis |
Category Archives: 2024
Friendship
| This is my story. When I was child I used to have a best friend and a friend that I knew since I was litle. The thing was that my best friend, has told her mum,that our friend was telling to him very offensive things about me, and he hadn’ t deffensed me in any case. It ‘s funny that the only people that I have trusted my heart, and they had treated me like that. When I was prepared, I confronted him and ask him why? And he didn’ t say anything and went to that friend that say to him those things about me.I spent weeks acumulating anger. Friendship can make you so happy but at the same time it can hurt you so much. Cazadora de vampiros |
Our generation
| In my opinion all our generation is very significant because we’re the only generation that has the power to change the world. Apart we’ve seen the COVID-19 pandemy and more series of events even worse, but all the other generations talk to us like. No! Only for being treated differently better than in the past is not our fault. We’re trying to change and convince the world, we have to have hope and don’ t give up. And, I think, this text needs to be viral and needs people to support us. Cazadora de vampiros |
EL NEN DE LES CAVERNES
| Feia no res als pirineus catalans,un nen solitari i mal educat que vivia en una bonica i calmada cova als pirineus catalans. Sovint menjaba animals cruus. Un dia va fer dos amics, però com era un maleducat se’n van anar. Doncs es va qüestionar si podia der més respetuós. Va apendre a ser millor persona i va ser el més popular del poble que hi havia aprop. Aquest relat porta una lliçó de vida molt important: NO FACIES EL QUE NO VOLS QUE ET FACIN. Un Pop de renom |
In a small village
| In a village with sunset-hued houses, a mysterious mailbox received letters for the stars each full moon. Villagers grew curious and started to write wishes, and one night, a boy saw the letters become butterflies, carrying messages skyward. This magical event continued, but as the boy grew, the butterflies’ dance changed, enveloping the village in light. By morning, the village glowed, the mailbox now central, symbolizing hope and unity. The young man realized the mailbox’s true purpose, and as a new day dawned, the villagers united, hearts brimming with untold stories. ODD |
Buidar el pis
| Obrir la porta de casa teva cada matí, la pols sota la llum, arreu. I contra tanta claror se’m trenca el cor ja masegat. Obro i tanco calaixeres, armaris. Apareixen fulards, arracades i braçalets. Uns suaus mitjons d’estiu per estrenar. Que bonics, encara. Una partitura musical amb anotacions del teu puny. Ja fa una setmana que passo els matins aquí on es fa tard massa aviat. Cada dia m’enduc un bocí. Destrio coses petites que qui sap quan contenen de tu. Això és buidar el pis d’una mare. Fora: és primavera pels altres. Jo invoco un estiu com els que ens regalàvem. Afable. Pastís de llimona |
LA VALENTIA DE L’INCONSCIENT
| Tenia un problema d’insomni. M’aterria tant quedar-me adormida que m’havia arribat a passar dies sense aclucar els ulls. Durant aquells últims set mesos, el somnambulisme m’havia arrabassat la vida; els panys barrats i les claus amagades no havien estat cap obstacle per a la meva jo dorment, i més d’una vegada havia retornat a l’estat de consciència enmig del carrer, amb el perill esquivant-me. Ho vaig entendre tot aquella matinada d’abril, xopa per la pluja, sense jaqueta ni paraigües, quan vaig reconèixer la porta que tenia davant. Tan sols uns segons abans m’havia aconseguit despertar i havia pogut discernir, gràcies a la llum tènue dels fanals i la lluna, que a la mà tenia l’anell comprat quan l’estiu ja s’acomiadava. I allà era jo, davant de casa seva. Amb un anell i una pregunta. Robin |
I CRIED TODAY
| I cried today. I think I cried today for the first time in years. I think I cried today because I’m happy. Am I happy? I think I’m happy. I cried today because my reflection is no longer scared. I think I cried because I’m no longer scared of my reflection. I’m happy. I believe I’m happy. I’m happy because I believe. People told me they believed in me. I would not cry. I wouldn’t believe them. Now I know it’s true. I cry because it is true, because I believe in my happiness, in my tears, and in myself. So, I cried today, and it was good. Tears |
Las largas tardes de invierno
| Mamá era una persona de carácter radiante, extrovertida, siempre cariñosa y atenta con toda su extensa familia. A pesar de solo poseer estudios primarios, tenía una gran afición por la lectura y una sutil facilidad para el dibujo. Una de nuestras distracciones preferidas de las largas tardes de invierno, era que mamá nos contara historias de nuestros antepasados, de militares, de guerras fratricidas y de marquesados perdidos. Tenía una memoria extraordinaria y sus tres hijos permanecíamos durante horas, encandilados, escuchando sus historietas que acababan invariablemente con canciones de su infancia y larguísimas poesías que nos recitaba sin error alguno y que ninguno de los tres hermanos hemos sido jamás capaces de declamar seguidas. Prince Valiant |
La bandada
| Una bandada de minúsculas motas plateadas surgió volando a gran altura e inmediatamente empezaron a caer bombas sobre el centro de la ciudad. Mi madre y su hermana tuvieron la suerte de poder refugiarse en la boca de un metro junto con otros hombres, mujeres y niños. Al cabo de unas horas, aterrorizadas, salieron a la calle. Un inmueble vecino se había derrumbado y ardía en llamas. La ciudad era un caos. Gritos y lamentos, aderezados por el ruido de las sirenas de las ambulancias y de los coches de bomberos. Mamá y su hermana no olvidarían jamás aquella infausta tarde de 1938. La guerra había llegado a Barcelona. Prince Valiant |