| I es va obrir el teló i, com cada dia, el soroll em va ensordir les orelles i el camí incert es va posar davant meu. En aquest viatge només porto algunes coses a la maleta perquè les de l’ànima, que són moltes, no hi caben enlloc. Una mare a qui ja no puc fer un petó, un gos que ja no em saluda, un sepulcre que ja no puc visitar. Aquest somriure, inamovible, impedeix veure la llàgrima que s’escorre al meu rostre i em pregunto qui soc…? Per fi, aconsegueixo mirar al meu voltant i trobo aquests ulls petits plens d’esperança, m’agafo a l’endemà i darrere aquella màscara, somric. La yayabera |
Category Archives: Català Gall del Monestir B
Apagada
| No ploris ja més afecte. Ja no sé qui ets, dol veure’m així Si pogués transmetre-ho, avui et reconec, I dol veure’t així. Et busco i no trobo el lloc, encara que anés en blanc i negre veure’t allí. No hi ha passat en el meu present, ni present en el meu futur, està escrit i ja no es pot esborrar. Són imatges en ments, desolades i buides ja no sé on buscar. Si sabés jo el teu nom, recordar sense preguntar, per a fer-te somriure. Siluetes tan buides, cel·luloide apedaçat I Apagada sense avenir No hi ha passat en el meu present, ni present en el meu futur, està escrit i ja no es pot esborrar. No s’on buscar… Ánec |
Les espurnes
| Els amics estan asseguts al voltant del foc. És el mateix lloc on es van conèixer ja fa 15 anys en un campament. Entre diàlegs, somriures i riallades, comparteixen un munt de records del passat, mentre admiren el foc, on troben un refugi per a l’ànima. Quan s’entrecreuen les seves mirades, els ulls brillen com les espurnes del foc i, alhora, cadascú reflexiona sobre la importància de les connexions humanes i la companyonia. En el silenci reconfortant de la nit, cadascú s’emporta una espurna d’aquest moment, i recorda que la veritable llum de la vida són les persones que et fan feliç i amb les quals pots compartir experiències com les que brillen al voltant del foc. Ploma |