| La dona de foc. Avans de que diguis res espero que el teu foc intern no cremi el dels altres Entendre que a vegades som espelma i a vegades som mistos Que les espelmes com les persones s’encenen unes a altres, Porque el foc mai pasi per sobre d’un altre foc, el foc s’uneix amb mes foc. per que hi ha llum de sobra per totes Per que el foc es una bona intencio Per que foc illumina en la foscor Per que foc son aquelles dones que reconeixen les teves pors, les teves inseguretats i s’esforcen per ensenyar-te el contrari El teu foc res té que veure amb l’envoltori pero si tot que veure amb el contingut. I per que si portes foc a dins no importa si plou fora Missatge de sororidad a totes les dones. La dona de foc |
Category Archives: Català Gall del Monestir B
Mira, petita meva
| – Mira, petita meva, – va dir el pare. Així és com anomena la seva filla, la seva Torre Eiffel! – Aquest club d’hoquei és magnífic! els dos jugarem al llac gelat durant la meva jubilació, com abans! Com li agradava patinar amb el seu pare quan era petita! – Veus la caseta al costat del llac? Ella és meva. El pare assenteix cap al mirall platejat de les aigües tranquil·les del llac i, al costat, una barraca amb fum damunt del seu sostre. – Allà estarem contents amb la mare, per la nostra jubilació! El pare, la mare acaba de morir… i, a més, tu també fa setze anys que estàs mort! Turandot |
Entrevista de treball
| “Segui en aquesta sala i esperi que diguin el seu nom” va dir la recepcionista. Li va fer cas i es va asseure davant la mirada indiscreta dels altres candidats. Però no li va importar. Ja estava prou nerviós. Feia molt de temps que no trobava feina. Enrere van quedar els anys en què podia protegir tot un regne… Ara els seus contractes amb sort duraven un dia. Com aquell que va trobar per Sant Jordi, o aquell altre en un mercat medieval. Tot i que aquest últim no havia acabat bé. Sense voler va calar foc al lloc. Per això s’havia apuntat a un curs de mindfulness i esperava poder-se controlar millor. Ser drac era cada cop més difícil. Neska |
Auguri
| En Llorenç no volia que s’acabés l’estiu. Sabia que ella se n’aniria i li feia molta pena. Assegut al seu jardí, va fer un glop al seu te i va mirar als costats. Encara no hi havia rastre d’ella. Segurament hauria sortit a buscar una mica de menjar. Va recordar el primer dia que la va veure, en començar la primavera. Ell feia setmanes que no sortia de casa. La mort de la seva Antònia li havia deixat un gran buit. Però aquestes noves visites li havien tornat una mica d’il·lusió. Just quan anava a fer un altre glop, va escoltar un cant llunyà. Era ella! L’oreneta havia tornat. En Llorenç va tornar a desitjar que no acabés l’estiu. Neska |
El guardià del tresor
| El drac va deixar anar un últim bram i es va desplomar a terra. L’Alfons va deixar caure la seva espasa ensangonada i va córrer cap al tresor. Era ric! Amb l’alè encara entretallat, va estendre la mà i va agafar un grapat de monedes. Un somriure es dibuixava a la cara quan va començar a sentir una sensació de formigueig a la mà. Va deixar anar l’or i astorat va veure com començaven a sortir-li escates. El formigueig va continuar estenent-se per tot el cos, brotant més escates al seu pas. Les seves mans i peus ara eren urpes esmolades. No hi havia cap dubte, s’estava convertint en un drac. S’estava convertint en el nou guardià del tresor. Neska |
L’incendiari alliberat
| Els habitants d’una localitat francesa marcada per la crisi del carbó al nord de França van tenir una sorpresa aquest matí de tardor. Grans flocs negres van caure suaument del cel sobre els caps dels estudiants que s’apressaven cap a les seves escoles, sobre els caps dels vianants que s’afanyaven… – Neu negra! pensaven els escolars… – Una explosió nuclear? pensaven els més grans… – Putin encara s’atrevia? pares joves… – Hola atur tècnic! van sospirar els entrenadors de natació. De fet, va ser la piscina que va cremar en un incendi, cobrint la ciutat amb una gruixuda capa de flocs de cendra ! Tres dies després, la policia va descobrir una família al gran celler de la seva casa. Turandot |
El meu propi ghépar
| No tinc veu. No més. Des que vaig inhalar un ghépar en el meu darrer somni de la nit. Va passar quan acabàvem d’arribar a Espanya. El ghépar era bonic, gran i lleuger. Com una bombolla flotava per sobre del meu cap. Vaig sospirar admirant-lo i, per casualitat, allí em va entrar amb aire. Es va posar còmode per dins: el seu coll a la meva gola, els seus ulls darrere dels meus ulls, les seves potes als meus braços i cames. La meva vida ja no és la mateixa. Ballo com una… ghéparda. Pinto i dibuixo, però… les meves paraules es limiten al que cal. Alguna vegada has intentat parlar amb un nus de pell a la gola? Turandot |
Volar
| Migrar. Moure’s. Volar. Volar com volen els ocells als poemes o a les cançons, en cels blaus i amb el sol de fons. Se sent una cançó dolça. Volegen els ocells, migren, com a estratègia de supervivència, es trenca la il·lusió escrita pel poeta i la pintura es separa del llenç. Van els ocells en busca d’una nova llar. Abandonen el niu, creixen. No tots hi arriben. Aixequen el vol amb el vent a favor, ràpidament i altres es congelen pel fred. Descansen exhaurits, busquen abric i tornen a caminar. Migrar, moure’s en grup, en solitud, amb ales grans o petites, amb ales ferides o sense ales, a vegades nedant i altres, simplement, movent-se. Vol alt, vol ràpid, vol lent. Vol. Migrar, moure’s, deixar la bandada, deixar la casa. Perdre’s, de vegades, trobar se, sempre, transformar-se, mutar. Anar-se’n, però sempre ser – hi. VR |
El sentit de vida
| Un dia, un savi va preguntar a un nen: “Quin és el sentit de la vida?” El nen va somriure i va respondre: “El sentit de la vida és com un joc de puzles. Cal trobar les peces adequades i unir-les per crear una imatge meravellosa.” El savi, impressionat per la resposta del nen, va comprendre que la vida és una combinació d’experiències que ens ajuden a descobrir la bellesa i la màgia del món que ens envolta. Paititi |
Gaudir la vida
| Gaudir de la vida és com un ballarí que es mou al ritme de les emocions. És despertar cada matí amb un somriure i abraçar el dia amb gratitud. És apreciar els petits moments, com el sol acariciant la pell en una tarda d’estiu o el soroll de la pluja en una nit d’hivern. És saber estimar i ser estimat, compartir rialles amb amics i família, i abraçar les passions que ens fan sentir vius. Gaudir de la vida és viure amb intensitat, saviesa i amor, omplint cada instant de significat i felicitat. Paititi |