| El mar pot ser perillós, ja que és un lloc on només podem saber un 5% dels animals que hi habiten. El mar és un lloc tranquil, especial, diguem que és un lloc màgic; Si nosaltres poguéssim submergir-nos fins al final del mar on no hi arriba la llum, on ni la consciència humana pot arribar, podriem conèixer i explorar un món ple d’aigua totalment diferent del nostre. Un món on hi habiten criatures màgiques, on nosaltres els humans ens agrada passar moltes hores, sobretot a l’estiu. Ens agrada nadar, bussejar i trobar criatures noves. El que hem d’entendre és que elles viuen en el seu món igual que nosaltres en el nostre, això vol dir que hem de respectar-les. Cleo sertori ( h2o ) |
Category Archives: Català joves A
primavera
| A la primavera, quina alegria, quan tot es desperta, és com si estiguéssim en un dia de festa! Els arbres es vesteixen de fulles noves i les flors fan un ball amb ales grogues. El sol brilla molt fort i ens fa somriure mentre els ocells canten per sobreviure. Els camps es cobreixen de verd esperança i les papallones es dediquen a la dansa. Els nens sortim a córrer i a jugar, saltant i rient sense parar. La primavera és com un conte de fades, on tot és tant màgic que no veuràs persones enfadades. Cada dia és una aventura nova, quan la natura ens sorprèn amb la seva prova. Benvinguda, primavera amb tot el teu esplendor, que ens portis alegria i molta diversió! mini.chavez |
No tot és com sembla
| En una biblioteca d’un poble molt petit hi havia el llibre més penós del mon. Tot el país el coneixia i totom el trobava penós o pèssim, tothom menys la bibliotecaria, la bibliotecaria se l’havia llegit molts cops i deia que era el millor llibre i molt especial però ningú se l’havia llegit. Hi havia molts rumors que era el pitjor llibre del món , fins que un nen de 8 anys se’l va llegir i va pensar que era un molt bon llibre. Un dia la bibliotecaria es va creuar amb al nen de 8 anys i van començar a parlar del llibre. Al cap d’una estona van decidir fer-ne una còpia perquè així la gent el llegiria i s’adonaran que era dels millors llibres i no un llibre penós. Ki ti pushka |
EL MILLOR ESPORT
| El patinatge és un esport de molta dedicació, interès, esforç i sobretot sense frustració en el qual has de caure per a aprendre i continuar endavant. Si a la teva meta vols arribar, t’hi has d’esforçar, però si els teus somnis vols complir, els has de perseguir. Algú |
Series capaç de endinsar-te al cor de les persones?
| Doncs el Robert sí, i no sempre era gratificant. Aquell matí, darrere del taulell de la botiga de queviures, trista i desolada, la Carmeta s’esforçava per atendre la clientela. De forma inesperada, ell va connectar amb la seva sístole i diàstole… i va sentir que al seu cor hi habitava una gran tempesta. Ella, abatuda, va explicar-li atrafegadament que es trobava en procés de dol, ja que l’Àgata havia mort sobtadament a l’edat de set anys. Cada dia esmorzaven juntes, passejaven i gaudien de la becaina. S’estimaven amb bogeria. Trobava tant a faltar la seva alegria, era tan divertida! –Robert, et creus que cada nit abans d’anar a dormir em sembla sentir-la miolar? Paul Anderson |
El Dani
| El Dani sempre feia el ximple. Però un dia era a Cuba amb la seva família i quan anava passant un pont on hi havia un riu.Va veure que totes les persones estaven mirant pel pontEll va parar perquè volia veure el que hi havia, i quan va mirar va veure uns cocodrils, es va posar com un boig fent el ximple, va obrir el seu telèfon per gravar als cocodrils i d’un moment a un altre el telèfon li va caure al riu.La mare el va renyar i li va dir que havia de tenir més cura. Però el pitjor de tot és que el Dani encara és igual que abans. el Pepe |
Els divorcis
| Els divorcis no volen dir coses bones, i per les persones del voltant que tenen a veure, però no han fet res per provocar-o, no és divertit. Per una part, paren les discussions o no estàs amb una persona a la qual no vols, però per l’altre, et fa donar conte, del que has de millorar. Al principi estàs enrabiat perquè penses que no ha sigut culpa teva, que tu no has fet res, que tot ha sigut culpa de l’altra persona, però no. Jo crec que és culpa de totes dues persones, que alguna cosa aura fet cadascú. Si la gent no se separés les baralles seguirien sempre. Els divorcis serveixen d’alguna cosa, per molt que no ho sembli. Oreneta porpra |
LA MEVA ANSIETAT
| Jo era una nena que va patir ansietat i la gent es pensava que deia mentides i que solament ho feia per cridar l’atenció. A mi això no m’agradava perquè jo deia la veritat. I quan s’ho van creure em van tractar con una nena que no era normal. Estic farta perquè l’ansietat, la depressio etc… També són una enfermetat però mantals i quan tu dius que tens ansietat dues coses primera o la gent no et crec o segona et diuen que estàs boja. Et diuen aquestes coses perquè no saben el que estàs passant. Estic farta que no em creguin. Ni la ansietat ni la depressió són broma. Brownie |
El sentit de la vida
| Hi havia una vegada en una galàxia molt molt llunyana, una nau tripulada per dos amics, Apol·lo i Jake. Que anaven cap a un món molt molt diferent. La raó era perquè el món s’havia acabat. Apol·lo i Jake van decidir traslladar-se a un món diferent. 3 anys abans Apol·lo i Jake estaven a la lluna de reconeixement. Quan va arribar l’hora de tornar, Jake i Apol·lo es van preparar per a un viatge llarg de dos dies. Quan estaven a punt d’entrar a l’atmosfera van veure que l’aire estava encenitzat, quan van baixar una mica més van veure que el món estava destruït, edificis caiguts cases esfondrades i cotxes aixafats van decidir anar a casa seva a veure si la seva família seguia viva Leo Lewis |
Victòria magistral
| Un dia més, com tots els que recordo darrerament, faig un salt i caic amb el meu paracaigudes. Al voltant meu, molts altres com jo. Veig, a baix, diminut, el meu destí, un petit poble de cases de pedra amb una plaça al centre, envoltat de muntanyes i arbres. Aterro, em poso dempeus i començo a buscar alguna cosa per defensar-me. Obro un cofre, aconsegueixo la meva primera arma i benes per curar-me les ferides. El meu primer rival. L’elimino ràpidament. Després en venen més. La tempesta ens envolta. Cada vegada es fa més difícil sobreviure. Quedem deu. Quedem cinc. Quedem dos. Aquí ve. L’enemic es descuida i ¡pam! Blanc. I desapareix. ¡Victòria magistral! Una altra partida guanyada al Fornite. Ludito06 |