Quants cops t’has aturat en aquest camí de roses i esbarzers?

En el silenci de l’avui que fa més mal que el d’ahir.

Quants cops has navegat amb la barca foradada i no t’has enfonsat perquè la teva voluntat era més gran que un simple raig d’aigua?

Dóna’t la mà i seu en el firmament que et fa més fort.

Les paraules esperen la teva parada.

PAPALLONA BLAVA