Hi havia una vegada un nen que es deia Angelot. Un dia, anant al col·legi va trepitjar un objecte de forma triangular i es va transformar en un àguila i va sortir volant pel cel. 

Un cop alçat el vol, va sobrevolar el seu col·legi mirant com els seus companys entraven a classe preparats per  un dia  molt avorrit,  però a ell li esperava un dia especial, segons ell creia. 

De sobte totes les seves esperances van caure a l’aigua  i va caure al terra tornant a ser l’Angelot normal a l’aula de la seva classe. Per ell el dia va ser com tan d’altres però amb una sola excepció: l’ experiència d’haver estat un àguila durant uns minuts. 

THE WISEST

Hi havia una vegada, un ocellet que vivia molt lluny d’aquí,

vivia als Estats Units. Aquest ocell era tan petit que quan

dormia els llençols li anaven tan grans que s’ofegava

cada nit. Un dia pel matí l’ocellet va anar a buscar menjar

pels seus germans i germanes. Quant va anar a agafar el fruit

va vindre una àguila i sal va endur a un lloc molt enfosquit,

li va dir que havia de anar a buscar una poma daurada sinó

els seus germans moririen, el va deixar anar i va anar corrent a agafar i

buscar la poma daurada. El següent dia va arribar a casa a casa i va veure

que els germans estaven morts, va anar a la cova de l’àguila amb la poma.

ALBERT DURÀ

Aquell vespre en Harry esperava al seu amic per anar a passejar una mica per Sant Cugat.

Caminant, van veure una gran estructura, per no dir-li edifici, era el Monestir. Els va cridar molt l’atenció, no només per la seva bellesa, sinó també pel seu volum, així que van entrar-hi. Mai no havien entrat, doncs ambdós no eren catòlics. Allà estaven fent una celebració, molt estranya per alguns, molt coneguda per altres: la Missa. Però aquella no era una Missa qualsevol, era la Missa del vespre de Nadal. Mirant després a una plataforma elevada del nivell del terra, veieren a un home de negre matar a un altre vestit de blanc, l’abat.

Al instant escoltaren a un gall de ferro cantar.

AGAPITO PERSIANA

Mateu, un nen problemàtic de dotze anys, va anar a la casa de la seva àvia amb els seus amics rebels que no els hi agradaven els gats. Sempre que veien un, anaven corrents cap a ell per matar-lo. Justament a l’àvia del Mateu l’hi agradaven molt els gats, era com els seus millors amics, fins hi tot, els donava el menjar amb cullera. El Mateu i els seus amics, van entrar a la casa de la seva àvia i van veure a l’àvia amb un gat, van anar tots corrents per a matar el gat, però l’àvia es va posar davant del gat per a defensar-lo. Els nens van tirar a l’àvia i l’hi van trencar la cama, els nens no es van adonar i van agafar el gat i el van matar. Però els nens es van adonar que estava molt malament allò que havien fet, i ara quan veuen un gat, els hi donen llet i peix amb cullera.

RAFPOP