Els miralls són molt graciosos. Ens ensenyen una imatge del que passa davant de nosaltres. Però no mostren la veritat, només el que vols veure. I a vegades, un mirall pot ser la traïció mateixa. T’enganya, et trenca, et menteix. És una via que sempre acaba malament. Són tan esgarrifosos, que els estimes. Pots passar hores i hores, sense tancar els ulls, i en veritat mai els hauràs obert. Compte amb les reflexions.

NARCISSUS

Jo no era normal. Sí, això he dit: no normal. Per què? Doncs molt simple,
alguna vegada t’has imaginat salvant el món? La meva vida era bastant més
complexa. No he salvat a la Terra d’una nau d’aliens o d’un pallasso assassí,
però si que us heu salvat a tots vosaltres; jo, pel contrari sobrevolo les vostres cases, assegurant-me de que no hi hagi perill. Ara ve la pregunta de l’any: per què no em pots veure. Apa! Doncs això es culpa teva. Has alguna vegada mirat cap a dalt? Has pensat en mirar el cel? I si ho fessis? T’has preguntat en deixar de mirar el terra i aixecar la mirada per somiar, per ser un nen i gaudir de la teva infància? Si no, jo t’ho dic: I si paressis? El món passa com un bòlid, aprofita-ho ara que pots. Perquè tots som estranys, tots som diferents.

Ikara

Un dia hi va haver un rei que va ofendre la fada protectora del seu reialme, la fada Morgana, maltractant els habitants del seu regne.
La fada Morgana va decidir que calia imposar un càstig al rei perquè aprengués que no tenia el dret de menysprear els seus súbdits, i per això utilitzà un conjur per a mantenir el rei levitant durant tres dies i tres nits.
Des d’aquell dia cada cop que aquesta fada veu que els humans no s’estan
respectant entre si mateixos o no estan respectant la natura els recorda el seu poder creant ciutats fantasma al mar o fent levitar els vaixells.

Aurora