Després de escoltar bordats de llops al bosc, vam anar allà on vam trovar uns gossos que eren els que feien els bordants de llops .Després d’aixó vam portar-los a un refugi d’animals.
PSEUDÒNIM: Gaster
Category Archives: 2017
La segona oportunitat
Des de que el primer motor havia deixat de funcionar l’avio no havia parat de baixar i nomes podia veure kilòmetres de mar per tots els cantons per la estreta finestreta de l’avio nomes veia aigua. Semblava que tindríem que fer un amaratge tot i que teòricament havíem de estar a prop de la costa catalana jo no veia res que m’ho confirmes i els intents de la tripulació per calmar als passatgers eren en va. Ens van demanar que tanquéssim les finestretes i que ens poséssim en la posició adequada per rebre l’impacta. Jo pensava en la meva família que per primera vegada no estava amb mi en un viatja en avio i pensava en els somnis que no havia aconseguit assolir i que mai aconseguiria. I com si fos un miracle el aeroport va aparèixer entre els núvols i vam aterrar. Vaig veure que tenia una segona oportunitat per complir els meu somni.
PSEUDÒNIM: Casimiro
La bellesa d’un gelat
Vaig sortir del col·legi emocionat. Había acabat el curs i vam sortir tots cridan donant-nos de mans a l’esquena i pensan de cap al estiu. Com era l’ultim dia d’escola ens vam dirigir cap a la gelatería a agafar alguna cosa de brenar. Cuan vam arribar al lloc sagrat vaig estavellar la meva cara contra el vidre que protegía el valuos tresor ple de infinitat de colors i sabors de tots els tipus imaginables. La severa mirada del gelater contaba les meves monedes amb gran minuciositat sense perdre de vista les altres bèsties que esperaven amb impaciència el seu torn per obtenir el preciosíssim gelat. Cuan vaig poder reclamar-lo em van donar el gelat més luminós i temptador que havía vist mai i el vaig agafar i protegir com si fos el meu fill. Vaig sortir quan de sobte pafffff. El gelat va acabar desaprofitat en la jaqueta d’un ciclista inocent i sense mala intenció.
Un plaer malgastat un altre cop.
Al vestuari
-Guaita! Com corre aquest nano, eh?
-No en parlis, aquest impossible guanyar-li.
-Apa, i mira aquell altre sembla un Ferrari!
-I tant, sembla una bala. I nosaltres aquí veient passar a tants i sense moure’ns!
-Si, a vegades em fa una ràbia. Espero que aquesta situació canvi algun dia.
-Però si som nosaltres els que ens canviem tota l’estona .Mira, just ara ho hem de fer.
-Això, ho diràs per tu. Jo ja m’he canviat!
-D’acord, però la pròxima ho fas tu, eh? I dóna’t la volta, que no vull que em miris.
-Què potser et poses vermell?
-Calla’t. Mira, que li diré al policia, i et posarà una multa, per semàfor poca-solta!
Pseudònim:
Sẽma Phorós
Història d’amor
L’olor a mar esbufegava els seus cabells, el tacte del Sol l’omplia de vida i la llum del primer trenc d’alba li feia recordar l’alegria de la vida. Deien, que aqueixa sensació als ulls era el color blanc, la claror i la netedat. No li importava. Quin color tenia una maduixa? Ah, sí, el mateix que una mangrana o una cirera de l’Aitana. Però, això, no li importava.
Tot això, era. Per a molts, és. Però, per a aquells que encara miren i, tanmateix, no veuen, haurien de saber que l’alegria de la vida es troba sense esforç i, sense veure, en el soroll de la maror que va i ve contra les pedres de la platja, en l’abraçada necessària. Alegria és recordar la iaia en una partida a les cartes o sentir la llum de la Lluna a l’estiu. Alegria és banalitat, amics, riure i lectura.
Això era i no era. Però, ja no.
Pseudònim: Mariner
Segrest
Es va despertar, li feia mal el cap, i va veure que estava amb un cotxe, l’havien segrestat. Ella no recordava res, però va veure que s’aturava el cotxe, estava en un port, va baixar un home del cotxe, i allà havia un altre home, van començar a parlar, no s’havia que fer. Va pensar que tenia que fer, abans de que els dos homes tornessin al cotxe. Portava un mòbil al pantaló, va trucar a la policia sense que els dos homes s’enterressin. Li va dir que estava en un port, que l’havien segrestat. Els homes van tornar al cotxe però ella va amagar el telèfon, la policia hi ha estava en camí. Aquells home la van fer sortir del cotxe, era un contraban de dones. Però gracies a que la policia em va agafar la localització del meu mòbil, va arribar en aquell moment. Els homes van començar a corre, però els van atrapar.
Pseudònim: Specialized
L’onada màgica
Navegant pel Triangle de les Bermudes, per fi havia trobat un senyal Wi-Fi, va aprofitar que estava sol a l’oceà per “hackejar” i descarregar-se una nova pel·lícula que havia sortit fa poc en cinemes; però, tan aviat clicar el botó de descàrrega, una gran onada va cobrir el iot en què viatjava i, quan es va dispersar l’aigua, va descobrir que una de les seves cames s’havia convertit en una pota de pal, que en la seva espatlla portava un bonic lloro verd i que el seu iot s’havia transformat en un vaixell pirata.
Pseudònim: hugocalvomas
Després d’un dia llarg a l’escola només volia anar-me a dormir …
Vaig aixecar la vista i tothom corria amunt i avall, cridant. Jo no podia fer res, estava immòbil, no em podia moure. Vaig intentar alçar la veu, ningú no em escoltava, vaig sentir-me invisible. Jo, que sempre els havia escoltat! De sobvte l’aigua va tocar la sola de les meves sabates, ningú se’n va adonar que jo era allí, quiet, esperant la seva ajuda. L’aigua ja m’arribava a la cintura i casi ofegat, vaig decidir tancar els ulls i esperar, en silenci, a que el mal somni acabés. Llavors la meva mare em va despertar. –Bon dia Pere!
PSEUDÒNIM: PERE
L’ESCENA CONGELADA PER SEMPRE
Tinc el full davant meu, reposant sobre la taula, blanc, buit de vida.
Em col•loque a la cadira del meu escriptori, i inhale la fragor de menta que ara omple la meua habitació. Busque el meu llapis, d’entre molts, el que em ve de gust aquesta tarde . Agafe la goma del estoig i la pose al costat del full, preparat per a esborrar. Però avui no se que posar. No en tinc ni idea. No em ve al cap. Tanque els ulls. I de sobte… el cap se m’omple de l’escena que acabe de viure fa unes hores. Si, escriuré sobre això. Vull que aquest moment es quedi congelat per sempre.
I començe. He de trobar les paraules adequades, que m’ixen a borbollons. Però no, es igual. Ho escriuré tot, és igual si queda bé o no.
Ja està. He acabat. Ja te tinc congelada per sempre.
PSEUDÒNIM: BD48
LLUM DES DE LA FOSCOR
La fusta ja estava mullada des de la tarda, els mariners estaven acostumats a treballar sota la pluja.Però,ninguna tempesta ni els anys d´experiència els havien pogut preparar per aquella nit.Ja estavem a prop del port després d´un dia en el que la major tempesta que he vist va assotar la costa catalana de barcelona però,no podiem atracar al port ni podia arribar ajuda per transportar-nos en embarcacions petites per ajudar-nos a deixar el vaixell.Era una nit en la que ningú feia res més que reparar l´embarcació i ressar,quan vam veure la llum,amb la qual tots vam lamentar més tard haver nascut.
Pseudònim: Kzör.