Aquest estiu  anava caminant per un carrer a prop de la Barceloneta quan de sobte, vaig tenir curiositat per una persona que estava demanant caritat. Era un home que demanava diners. Vem parlar una bona estona i hem va explicar que dormia al carrer, ja que el llocs que li havien ofert eran terriblement perillosos doncs la gent que compartia habitació era molt estranya. Em vaig apropar i  li vaig preguntar el seu nom. Ell va respondre: hem dic Albert i amb sorprén que un jove com tu es preocupi  per mi.

Li vaig preguntar si buscava feina i ell contestà que ningú li donava treball per la seva edat. Després de parlar una bona estona, ens vem fer amics i li vaig prometre que després del col·legit, li aniria cada dia a fer-li companyia fins que trobés una habitació  per dormir.

Pseudònim: Capità Vermell

En Joan vivia a Londres quan es va enrolar al Titànic. Li va atreure la idea de treballar en un transatlàntic de tant majestàtiques dimensions. La feina, però, va resultar més feixuga del que pensava. Cambrer del restaurant a la carta, havia d’anar amunt i avall amb les comandes de la clientela. Poc abans de la mitjanit li van venir a dir que faltava gel per a les begudes. En Joan aprofità l’avinentesa per amagar-se a coberta a fumar. La nit era freda però la mar es veia molt tranquil·la quan, de sobte, va notar aquell cop. Va aixecar la mirada i de sobte albirà aquell monstre blanc. Ara tindrien gel de sobres per a tota la travessia però el vaixell, al cap d´una estona, jeia al fons del mar amb el cambrer adins congelat.

Pseudònim: Txisky  

Jo també pasturava quan alguna cosa va agitar els matolls. Tot d’una, el ramat va alçar el cap alertat. El líder va donar el senyal i les mares van fugir amb les seves cries. Els més ancians vam romandre uns segons cavil·lant. No va passar res. Tornà la tranquil·litat. De sobte, el mateix cruixit esvalotà la multitud. Però aquesta vegada seguit d’un bram de dolor.

Pseudònim: Panthera Leo

En Barcelona un cuiner li diu al seu fill que vagi a comprar patates .Una vegada al mercat el fill es troba a la mort, que aquesta li fa un gest amb la mà. Quan el fill torna a la cuina li diu al seu pare – hem vaig a un altre lloc molt llunya ,a Rússia , la mort m’ ha fet un gest de mort-i s’ envà anar. Per la tarda el cuiner va anar al mercat a comprar les patates que tenia que comprar i s’ envà encontrar a la mort. Aquest li va preguntar- per què as ficat por al meu fill? La mort li va dir-Jo no l’hi ficat por només li volia dir que m’ emportaria la seva anima quan estigues a Rússia.

Pseudònim: MemiX

Fa ja uns quants anys que va pasar una cosa terrible en un poble

molt tranquil, on anaven a estiuejar els meus paresi jo.

Jo era petit, però recordo aquella aquella tragedia molt bé.

Un matí, es va trobar el cos d’una nena en el riu.

Aquella nena era molt bonica , rossa i amb uns ulls blaus com el cel, li deiem Bella. Aquell esdeveniment va sumir a la gent del poble en una gran tristessa, però també en una por terrible perque mai es va agafar al culpable.

Sempre es va sospitar d’un senyor que vivia en una casa apartada i molt gran.

Vivia sol i no es relacionava amb ningú.

Jo i els meus amics, a vegades ens acostaven a la casa per espiar el senyor solitari i sempre tenien la esperança d’averiguar alguna cosa, pero mai va ser així.

Pseudònim: Juan

Ahir vaig somniar que hem tocava la loteriai que hem gastavatots  els  diners en regals per el pare i la mare, i aquests, molt contents hem van dir que  m’estimaven.

Avui me he despertat tot content. I cuan he baixat ha fer-lis un petó quan la mare tota enfadada me ha dit que ha rebut les notes i que no li hanagradat gaire js que tots els professors deien que hem portava molt malament.

Pseudònim:    TheOne

Tanco la porta cuidadosament, m’assec a la cadira i agafo l’instrument que jeu a terra. Suaument, el trec de la funda que el cobreix i el poso sobre la meva cama dreta. Veig com els meus dits, poc a poc, es mouen de manera ràpida i coordinada, arribant a tocar una sèrie d’acords, que sonen de manera harmoniosa i ràpidament m’envolten, creant així un núvol de sons al meu voltant. El meu cap està inquiet, necessita crear i crear, cada cop més i més. Els sorolls es van magnificant fins al punt que no hi existeix res més al univers, només hi sóc jo, amb la meva guitarra, tocant la meva cançó preferida i escoltant com la meva veu canta la lletra catalana de aquesta música que tant m’omple per dins.

Pseudònim: SC30

El Jack, tinent de l’armada Groga, no havia estat informat de la nova missió però tot just va sonar el telèfon, ja sabia el que havia de fer. Es va dirigir cap al seu avió, era un AP 23 i ja era enlaire, sobrevolant els camps Lojupa. Va albirar l’objectiu, era tal i com ell se l’havia imaginat, petit i rodó.
”Aquell maleït havia deixat anar allò que amoinava tant a tothom”, va pensar.  Aleshores va asegurar el paracaigudes i quan va ser encès el llum verd, va saltar. L’obejctiu va poder ser assolit, gràcies a Déu, abans de que toquès terra. Un cop més el tinent havia volat per complir més que una missió, una il·lusió.
#naturaNeta #noAlesTifesD’ocell #paisVerd

Pseudònim: Jack Tif

Estaven dos nens jugant al parc central quan de sobte es van trobar els dos una moneda d’euro. El més petit, emocionat, va començar a pensar que faria amb els diners, els portaria a l’hospital on recollien diners destinats als residents perquè volia ajudar als més necessitats; L’altre pensava que era millor estalviar-los per poder anar a la universitat que volia per ser el millor científic del món. Es van mirar, entusiasmats cadascun amb el seu somni, van lluitar amb la mirada per veure qui se’l quedava. Finalment, vingué un tercer més grassonet que decididament i sense pensar ‘ho l’agafà i marxà al supermercat per comprar-se una bossa plena de llaminadures per ell, deixant a tots dos amb les ganes. Segons després s’aixecaren i tornaren al que estaven fent abans.

Pseudònim: Andrew

Fa temps que un noi, anomenat Jordi, es va perdre al bosc. Van obrir el cas quan va desaparèixer, ja que no trobaven cap culpable van tancar el cas desprès de un any i mig, la seva família estava molt disgustada amb la policia.

Un investigador va anar al bosc on el Jordi es va perdre. Es va endinsar cap a l’interior de l’abrupta naturalesa i no va tardar gaire en trobar una cosa molt sospitosa, va veure unes petjades grans, molt grans. Les va seguir i van arribar a un punt on s’ajuntaven amb les petjades d’un cavall, en aquell moment es va emocionar, va començar a córrer cap on es dirigien les passes, fins que va arribar a una clariana, en Jordi era allí, que ja no es deia així, ara li deien Sant Jordi.

Allí el va veure amb el rei i la princesa menjant del banquet amb carn del drac. En aquell moment l’investigador va decidir deixar al Jordi vivint una altra vida.

Pseudònim: El veí escriptor