Avui és un dia gris, amb uns núvols negres que semblen capaços de menjarse tot el que troben pel seu camí. Podríem definir els dies segons el color que tenen. Gris, per exemple, podria ser la tristesa, la depressió…. No m’agraden els dies grisos. En canvi, el blanc dels núvols definiria alguna cosa indefinida, el blanc significa silenci, significa un espai buit en el que no hi pasa res i de cop i volta pot passar qualsevol cosa. A mi els dies que m’agraden són els solejats, els dies de calor en que tot, fins i tot el que no està viu, sembla que estigui feliç. Avui definitivament no serà el meu dia.

Pseudònim: Laxauxa_ofissial

Quan en Joan va arribar a casa, un foc acollidor estava encès; Joan va caminar fins al saló ,i es va trobar a la seva dona, Ana, arraulida en una cantonada. L’Ana li va explicar que havia perdut el seu anell de compromís, i que ja no era una digna esposa, però Joan estimava l’Ana i li va preguntar on havia estat en aquell temps. Al cap d’un temps Joan es va caure derrotat al sofà de la casa, havia anat buscant per tot arreu, però no l’havia trobat. Quan ja se n’anava a dormir, va veure l’anell al foc, i a l’agafar-lo es va posar a ballar amb la seva dona.

Pseudònim: Jack, el d’estripador

Eren les vuit de la matinada, i jo em dirigia a una entrevista de treball. Circulava per una carretera gaire transitada, quan de sobte un senyor intentant avançar la cua de trànsit em va ratllar el cotxe i em trencà el retrovisor. Molt malhumorat em vaig baixar del cotxe i el vaig insultar bruscament; ell, havent-me vist, també m’insultà, però des de el cotxe. Tot i així, retornà al seu trajecte ràpidament. En arribar a l’entrevista se’m va caure la cara de vergonya quan em vaig adonar que el directiu de la empresa era aquell home al qual havia insultat minuts abans, i que el meu futur estava en les seves mans.

Pseudònim: MSM

Anava pel carrer pesant en les meves coses, quan em vaig topar amb una persona que la coneixia des de fa uns tres anys Pere. Quan vam acabar de parlar vam anar per camins diferents. Quan ja faltava poc per girar em vaig donar la volta per mirar a en Pere una vegada més i vaig veure a tres lladres atracant a en Pere. Vaig sortir corrent cap els lladre, em vaig treure la roba i va aparèixer la roba de Spiderman, de mi. Vaig lluitar forçosament amb els lladres. Un el vaig un cop de puny que es va que dar boig, altre va intentar donar-me un cop de puny però el vaig desviar i amb l’altre mà el vaig dislocar el braç. El tercer lladre va sortir corrent de la por que en tenia. Quan vaig ata els lladres en Pere va donar-me les gracies bocabadat. Ells no sabia qui era,

Pseudònim: Spideman.

Ahir, mentre caminava pel carrer per anar a casa, vaig trovar-me una pulsera. Era daurada amb petits diamants. Jo creia que eran falsos, però me la vaig guardar igualment. Tenia pensat vendre-la a alguna botiga o a l’internet. No li vaig dir a ningú que me l’havia trobat ja que pressentia que la gent me la intentaria robar. Aquest va ser el meu discurs a la policia. La qual m’acusava d’haver-la robat. Em van enxampar ja que van veure que jo intentava vendre’la per internet. Em van seguir el rastre. Ara es troben asseguts al sofà de casa meva.

Pseudònim: Pinocchio

El pare asseu la nena a la cadireta i li corda les tires. Ja no es pot moure així que fa morros i ell de seguida li dóna un objecte negre per distreure-la. L’inspecciona, sense fer cas al pare, que li fa un petó i tanca la porta. Prem tots els botons, se sent un soroll i el pare va corrents. Des de fora pica a la finestra, fa gestos i ganyotes. Ella riu i li cau la nova joguina de les mans. Aleshores la cara de l’home canvia, es posa les mans al cap i s’allunya. La nena comença a sanglotar sense entendre res, poder-se aixecar ni sortir. Les següents dues hores plora mentre ell intenta tranquil·litzar-la i parla per telèfon al mateix temps, gent va envoltant-los i un jove va fent coses estranyes a la porta. Finalment la porta s’obre, el pare la deslliga i l’abraça. Ella va passar una mala estona i el pare va aprendre que a un nadó mai se li donen les claus del cotxe.

Pseudònim: La nena tranquil·la