Hola, em dic Mathew, soc una fulla d’una figuera. Des de molt petit la meva mare em va dir que quan em fes gran tindria que abandonar l’arbre i anar volant amb el vent i anar a parar a un terreny fèrtil i on plogués amb regularitat per poder formar una altre figuera i poder tenir unes fulles molt maques i fortes.

Van passar molts anys i aquest moment va arribar i la fulla estava molt emocionada perquè el moment del que tant li havien parlat estava a punt d’arribar. Aquella mateixa nit la fulla va caure i el vent la va arrossegar fins a un lloc que era tal i com la mare li deia de petit. Quan estava a punt d’arribar una oreneta va xocar amb ella i les dos van caure a terra. Quan va obrir els ulls estava a un lloc molt bonic, amb cascades i molts arbres. Va tenir molts fills i fins i tot unes figues.

Pseudònim: Fulla

Hola amics lectors, sóc en cua llarga, un ocell de cua blava. Vaig néixer i créixer en un niu que els meus pares va fer a les branques d’un pi, aquest pi esta situat al costat del camp de futbol del col·legi Viaró, d’això en farà ara un any.

Us vull explicar com vaig decidir anar a viure a un bosc anomenat ‘’La Riera’’. Jo vivia tranquil·lament en el meu niu, esperant que el meu pare en dones de menjar. Mentre esperava vaig veure uns essers que cridaven: “… goool!” Un altre dia, mentre dormia em van tornar a despertar els crits de:“…goool!,gool!,gol!”Els meus germans i jo piuàvem: “aquí no hi ha qui dormi!”

Quan vaig aprendre a volar vaig investigar a veure que trobava, perquè estava fart dels crits. Mira per on, vaig trobar un bosc que els ‘’essers‘’ anomenaven, ‘’La Riera’’ allà no hi havien: “gols!…” Que mai he sabut que volien dir. Tu ho saps?

Pseudònim: Rooney

A un cop de veu  es van obrir les portes,al rey, no l’hi agradava aquella visita,no perque fosi  inesperada,que ho era,sinó per qui visitava.No era un home peró de mal cor,ni tampoc un home de mala fama,sol que a ningú l’hi agradava el seu aspecte,que no era el millor.

Quan va entrar en preséncia del rei,aquest el va mirar llargament,la seva cara es va arrugar i els seus ulls es van profuntizar,l’home va donar uns passos i també li va mirar.

-Tu que vols?,Qui ets?-va dir el rei una mica malhumorat.

-Qui soc? Tu em coneixes,si saps el meu nom,peró ja no t’interessa qui soc.

-Et coneixo dius? No esperaba visita  avui i menys d’algú com tu,fa ja temps que es parla de tu,ningú sap qui ets, ni on viues,ni  jo se de que et conec.

-Pot ser  soc algú que tu vulgis coneixer-i el rei va reir.

Pseudònim: Willyrex

Hi havia una vegada un noi que llega mol, tos les deis a totems hores. Fins que un día es va imaginar que era un pirata valent, perquè hacia acabar de llegar el compre “El pirata valent”. Dons  que el seu pare li regalaba libres de nens que es portaven bé perquè sinò…Dons que el pare va intentar de tot pero no servia de res.El noi llega libres de aventures, así que el noi es va convertir en un aventuré fins que quant va complir 45 anys i va morir per fe una aventura imposible…Consistia en anar a una jungla amb animals salvatges durant tot l’any, va pasar l’any i no se’n van encontra res, demoment…El pare estava tan preocupat que va trucar a la policia i de tot peò res.Però uns 5 anys desprès va encontra una camiseta d’ell en una jungla no saven si es casualitat o bè, esta ahì.

Era ser una vegada una dimoni que es va transformar en àngel per una raó molt senzilla: AMABILITAT.

Al infern eren tots uns ganduls, menys un que es deia Joan. I vosaltres os preguntareu, que i  fa un dimoni treballador al infern? Dons la resposta es que era molt avariciós. Però Déu veia que ell era treballador, llavors li va donar una altra oportunitat, li va tornar a la Terra de nou, amb uns altres pares i una altra vida. Tot va seguir com abans, va treballar va fer la seva empresa i va guanyar molts diners, peró un dia va reflexionar:

-Per que Deu m’ha donat un altre oportunitat?

I va reflexionar unes hores i es va a donar del seu error (l’avarícia). I la va rectificar, cada vegada que veia a un pobre li donava diners, quan els seus amics necessitaven diners li donava sense esperar res a  canvi,…

Va ser així que quan va morir tots es van entristir de la seva partida. Peró poc a poc es van alegrar perquè sabien que estaria en el cel, i no es van equivocar, Joan estava en el cel amb Deu desfruitant de la seva vida.

Pseudònim. Rei Mag