El petit Croco estava  passejant  pel  bosc  quan , es va trobar s amb la guineu:

-Hola Croco, bols venir a jugar a casa meva?-va dir entusiasmada la Guineu.

-No puc , perquè la teva casa esta molt  lluny de la meva, i la meva mare no em deixa.-va contestar  en Croco trist.

-Vale doncs, que tal si juguem al parc m’entres la teva mare no et crida?

-Molt bona idea Guineu! A mi , mai sem hauria ocorregut .

Mentre en Croco i la Guineu estan jugant , la mare de la Guineu  apareix entre uns matolls i fa senyes a la seva filla perquè i vagi,però la Guineu contesta enfadada cridant molt fort:

-Ara no ! Estic jugant amb el Croco,el meu amic cocodril.

En aquell mateix instant la mare den Croco surt del llac cridant:

-Croco  rapit bine a casa, que el sopar ja esta  llest.

-Ara vinc!-Crida en Croco.

-Adéu Guineu . M’ho e passat molt be

-Jo també –contesta la Guineu.

Desprès de haver dit això la guineu se’n va corrents amb la seva mare i tots, tornen feliços a casa seva.

Pseudònim: Rex

Tot va ser creat per el déu Ígatar, el déu més poderós de tots. Un dels pobles que va crear primer va ser al poble dels Ailar, que eren descendents dels seus propis pensaments, i van estar amb ell abans de fer alguna altra cosa. El déu Ígatar els va parlar i els va proposar alguns temes de música, van cantar i ballar davant seu, amb la seva cançó tant dolç i tant suau amb els seus instruments de fusta natural, que tot junt sonava com una meravella… Però per molt temps cadascun d’ells va cantar i ballar ell sol, o junt amb uns pocs altres del seu poble, mentre la resta escoltava, parlava o cantava fluix; perquè cada un només entenia aquella part de la ment del seu déu Ígatar. Ells eren molt lents en comprendre el cant dels seus germans Ailar. Però ell estava molt content del seu poble.

Pseudònim: El Nigromante

Hi havia una vegada, un nen molt petit que es deia Àlex. A l´Àlex, no li agradava gens anar al col•legi.Un dia, li van possar tants deures, que no li cabien dins la motxil.la.Quan va arribar a casa, va pensar:
Per què tinc que fer els deures? Per què tinc que anar al col•legi?
Així que va decidir que mai més aniria al col•legi. Al dia següent, en lloc d´anar al col.legi, va anar al parc. Quan l´Àlex va arribar al parc, no hi havia cap nen, es va aburrir moltíssim ja que estava sol. Va pensar: anar al col.egi no és divertit, però estar sol i oborrit és piyjor. Doncs demà aniré al col.legi i a més, faré els deures.
Llavors, des d´aquell dia va anar cada dia al col.legi, va estar atent a classe i a més va fer cada dia els deures.

Pseudònim: patata

– Per què no existeix l’amor etern? Un segón, un minut, un any més al teu costat ¿qui li diria que no a això?
– Jo, doncs llavors no em podries dir t’estimo amb el mateix amor que avui.

Pseudònim: Bammeg

Havía una vegade un nen que es deia Pere i que vivía en un poble amb la seva família. Pere era un nen curiós, amb el cabell de color negre i molt, molt estudiós.
Un dia en Pere va sortir a jugar al jardí, per la tarda, i mentre estava jugant al jardí ell va veure un forat entre dos grans arbres. En Pere, que era molt curiós, va ficar-se pel forat, es va aixecar i a uns treinta metres va veure una cova, i corrent va anar cap a ella. Quan va entrar a la cova va dir: “Hola, que hi ha algú?” i despres de cinc segons: “d’acord, entraré perquè no hi ha ningú”. El petit nen va agafar una espelma que hi havía a la paret, la va encendre i … oh! quina maravellositat de cova!, eh! un moment!, hi ha un cofre a aquell canto. Pere anava a mirar que hi havía dins el cofre però… pipipip. Eran les vuit i mitja i en Pere no havia tornat cap a casa; va tornar cap a casa corrents i mentre anava corrents, pensava el que podía haver dins el cofre. Va arrivar a casa, va sopar i es va anar al llit.
El dia seguent Pere va dir els seus pares que s’anava a jugar el jardí, pero s’anava a la cova per obrir el cofre. El cofre hi va trovar una muntanya d´or , peró quan va agafar l’or va veure un paperet en el que posava: “ Escolta, no se qui ets ni que vols pero per l’amor de Deu no agafis l’or, no ho fagis, està embruixat”. Pere no va fer cas i s’en va anar a casa.
El dia seguent la germana de’n Pere es va possar molt malalta i ell es va enrecordar-se del paperet, i va pensar que com que havia portat l’or a casa, la casa es va embruixar i va a començar a fer el que volia. A Pere no li agradava aquell or i per aixó va decidir anar corrents a deixar-lo.
Pere en tornar a casa va dir-li els seus pares que tot havía sigut per la seva culpa, que com que havía agafat l’or la seva germana es va possar tan malalta. Els pares no s´ho van creure del tot però li van dir que ell no tenia l’intencio de fer-lo. I van pregar i la germana es va possar be al cap d´una estona.

Pseudònim: omgola

Hi havia una vegada un nen, anomenat Nico, que vivía en un petit poble a la India, amb el seu pare, la seva mare i dues germanes.

El gran somni del John, el pare del Nico, era que es convertís en un gran caçador pero el Nico, com a gran amant de la natura, no estava disposat a caçar cap animal. El seu pare es va cansar de dir-li i un dia l’hi va obligar a caçar un àliga. El pobre animal va caure a terra però no el van trovar. El Nico, amb l’esperança de no haver matat l’àliga, va anar a buscarla a mitja nit. En arribar al punt, va veure l’àliga que ancara es movia, se la va enportar a una cavana que ell tenia i la va intentar curar.

En Nico la va cuidar durant mesos i al cap d’un any l’àliga va aconseguir volar de nou.

En Nico no va tornar a caçar en tota la seva vida.

Pseudònim: Tomson

Luck  era el cap d’una pàtria que anava  buscant tresors per tot el Carib.

Avui era el gran dia. En Luck i els seus companys emprenien una nova aventura, buscar el tresor de la veritat. En aquest viatge, en Luck coneixeria quin era el seu destí.

Eren  les dotze de la nit,  el vaixell encara no havia trobat cap rastre de la creu, que marcava el lloc exacte on era  el tresor. ..

A l’endemà, enterrat entre plantes i arbustos, un mariner trobà la creu i avisà immediatament al capità. Aquest, pletòric d’alegria, obrí el cofre i veié una pilota. Confús i enfadat, tancà el cofre i se’l portà al vaixell.

Desprès de rumiar tota la  nit, sabé  que el seu destí ja no tornaria a ser el mateix, solcar els mars en busca de tresors, sinó dedicar-se a allò que la pilota del cofre representava, el futbol.

Pseudònim: PEPITO PEPON

Hi havia una vegada un equip de fútbol 11, que era uns bons jugadors pero que no sabien jugar en equip. Tots els altres equips quan jugaven contra ells tenien por del davanter, perque tenia un xut potentíssim, que amb tota la potencia podia rebentar la xarxa, però com que no pasava la pilota a ningú no li passaven; el porter arribava a totes les pilotes, però sense coordinarse amb els defenses se’n podia parar alguna pero no mès de cinc.
Fins que va arribar un dia un entrenador molt bo, que sabia organitzar molt be l’equip, van pasar de perdre tots els partits a quedar el primer de la lliga, l’equip amb mes gols a favor i menys gols en contra, van guanyar el premi de millor millora en un any, el de millor entrenador, millor davanter, millor porter, etc. Van guanyar tots els premis i van ser molt amics fins al final

Pseudònim: Homo erectus

Hi havia una vegada un senyor que era vidu i tenia tres fills. Aquest home treballava al camp i els seus fills li ajudaven. Quan els fills es van fer grans, que van haver d’anar a la guerra. Quan van tornar al seu pare havia mort. Els tres fills havien de sortir cap endavant i van continuar amb el treball del seu pare. Quan anaven al poble, havien de passar per un bosc on hi havien uns arbres amb fruites d´ or i plata però el seu pare sempre els deien que no agafaran els fruits perquè tenien el poder de la vida i la mort. Si agafaves de la fruita d’or et donava la vida i si agafaves la de plata te la treia. Van anar passant els dies y els anys fins que es van fer grans i van adquirir unes barbes que els arribava a terra. Dos dels tres germans van morir. El més petit dels tres estava sol i molt trist i es va aventurar a agafar un fruit d’or per tornar-los la vida.

Pseudònim: BULTACO

En Mateu és periodista, però per la tarda és futbolista.
En un partit amistós, en Mateu sortí plorós.
Li van donar una puntada, al costat de l’àrea.
Va estar molts mesos de baixa, sense poder fer centrades.
Sovint, jugava al futbolí, amb el Marc, l’Aleix i el Martí.
També anava al camp, per veure jugar als seus companys.
Com que era periodista, li agradava fer entrevistes.
Entrevistà al president, per saber qui era l’oponent.
Un dia a la tarda, li van donar l’alta.
Va tornar a jugar, per tornar a marcar.

Pseudònim: Rangers